Regal Literari
Nascut a Elephant House, amb els paràmetres assignats per amdos jutges:
Títol: Tots els meus amics estan morts
O almenys per ell ho estaven.
Desprès de l'última cervesa al Pub de sempre havien mort tots al seu cor. L'última cervesa seria l'última. L'última cervesa al "Last Drop".
Però ell no es suicidaria, no era un inconscient, preferia matar-los a tots. Fora de la seva vida!
Un cigaló de whisky per cadascún d'ells, amb cada glop desapareixia un amic seu de la memòria. Cada glop era un tret. Una autèntica escabetxina!
Les cares de les persones que havien estat la seva major companyia en aquesta vida poc a poc s'anaven deformant, convertint-se en fantasmes, en màscares blanques amb forats als ulls i a la boca que somreia fredament.
Esclataven els riures al seu cap, rebotaven per tot el cervell i el deixaven sord. Fugia per la ciutat on havia nascut i la desconeixia. Corria espavorit i desorientat.
On era i a on anava? Qui era? Qui eren aquelles persones que seien a la taula de sempre i demanaven 5 pintes? Com tot havia canviat tant en tant poc temps?
La própia confiança el va traïr: "Idiota, has estat tu que t'has estancat, ets tu el nen que no s'ha mogut del llit, el que no ha evolucionat. El capullo que tenia por de ser papallona".
Els riures l'abandonaven per ara no para de repetir-se "el capullo que tenia por de ser papallona".
Va sonar el despertador a les 19:23. Un dia més tard. Ell no havia posat aquell despertador. Havia dormit o havia estat inconscient 24 hores. Va caminar aguantant-se per les parets amb una mà, i amb l'altre aguantant el pes del cap fins arribar al menjador.
Una nota a la taula: "Estem al lloc de sepmre, demanarem 5 pintes. Petons, Dina".
Dina, companya de pis, amant, jugadora nata, amiga, amor. Però al final només amiga.
Una ampolla de tequila al costat de la nota, uns 150 centilitres quedarien en prou feines. Es recordava a ell mateix dient-li a la Dina la primera vegada que en va comprar: "Tequila? Jo no beuré d'aquesta merda mexicana."
Avui el tequila era or envasat en una ampolla de vidre bruta i greixosa. Or pel fetge. Medicines pel cor. Calma per el cervell.
Va fer un glop. Mig el va empassar i mig el va escupir.
"Jo no bec d'aquesta merda mexicana". Va agafar la jaqueta, les claus i 20 pounds i va anar al bar de sempre. Una pinta sense escuma i una cadira buida l'esperaven. Les mirades dels seus companys als ulls, i ell que no s'atrevia a mirar a ningú.
Va seure, i durant 10 minuts ningú va parlar. Gary va ser el primer en trencar la incomoditat amb les seves trivialitats i va parlar del partit de la nit anterior. Les coses es van anar normalitzant.
En el fons del seu cor seguia dubtant de si podria oblidar allò que li havien fet, o si simplement quedari enterrat en aquells gots de cigaló en els que regalimava encara una gota de Single Malt.
Comentarios
1- Llegeixes per analitzar la personalitat de l'autor, o valores el contingut de la obra? En el meu cas, com a pseudoescriptor busco que em pseudollegeixin i no que em pseudoanalitzin, perquè:
1a: Si volgués mostrar una part de mi a través de les meves històries no ho posaria fàcil
1b: No estic representant a cap personatge a la història, no dona temps, és curt, és tant sols una actitud d'un personatge.
2- Dir "essència" és passar-se. Si és cert que podem posar una part de nosaltres, però no saps ni per on començar-la, perquè bé que puc escriure sobre tot allò contrari al que sóc, o sobre tot allò al que m'assemblo, o sobre tot allò que m'agradaria ser... així que:
2a: No em pots dir que el conte "és una confirmació del que em deies a mi" perquè et preguntaria... on la veus la confirmació?
2b: Quan fa que no bec? Quan ho feia era per sanar les penes?
D'acord en que projectem alguna cosa (a més que no queda clar de quin mode), però penso que et passes en autoconfirmar-te en aquest fragument, i et passes al parlar d'essència.
A més, per voler fer-me un anàlisis a través d'un conte meu, sembla que has anat a buscar d'una manera massa simple, lineal i literal del que exposo.
Probablement em diràs que és mentida... però el whisky el tinc jo ara a casa meva.
Em podem dialogar.
El contingut del relat m'encandil·la, com sempre segueixes amb un nivell envejable (i no és peloteig)