Moli & Company

"Et trobaré molt a faltar", "hem tingut una relació molt especial", "gràcies per ensenyar-me tant", "ha sigut un gran plaer conèixer't", "m'has fet riure cada dia", "per mi ets l'amo", "a vegades em molestes", "m'han agradat les teves cançons", "racista, xenòfob", "ets molt interessant", "merci per fer aquests dies millors", "casi et mato amb l'atac", "et vas passar amb l'atac epil·lèptic", "em va molar molt l'atac epil·lèptic", "encara que em tinguessis ràbia, jo te'n tenia més", "no t'ho puc descriure amb paraules, només et puc fer un abraçada d'aquí 50 minuts quan marxi", "sentia que erem iguals", "els teus textos ens ajuden una mica a tots a entendre aquest món tant complicat", "t'estimo", "tants bons dies", "sous els millors"....

Buff... a poc a poc, molta informacio per assimilar, i quan un es despedeix és com quan un mor, que tots els valors tendeixen a pujar-se a l'alça. Apareix tot allò que has fet bé i desapareix tot allò que s'ha fet malament.

Així que m'afalaga, m'agrada però no vull que se'm pugi massa al cap, perquè per part meva només hi ha una part del mèrit, l'altre és dels meus companys i vostra. També no m'ho vull creure perquè són coses que sovint es borren aviat de la memòria, i qui s'ho agafa com una gran veritat pot caure en una gran frustració.

Perquè un no voldria marxar i dir totes les veritats i llavors sentir-se malament per haver deixat com a últim record a aquella persona una crítica. Així solen ser les despedides: difícils, tendres i plenes de bones intencions. No vull dir hipòcrites, perquè seria un hipòcrita al dir-ho, ja que per part meva, tinc paraules per vosaltres del mateix nivell. I no és per oblidar-me de la crítica, és que hi ha hagut un comportament, una actitud i una voluntat més que noble per part de tots vosaltres.

Jo no he deixat de dir a tothom que m'ha preguntat "com havien anat els Camps" que la meva sensació era immillorable. De fet, hauria de deixar de fer Camps de Treball per poder marxar en el punt més alt.

Jo he tingut relacions especials, us he estimat, us he trobat a faltar, us he dit que us havia odiat però espero que a qui li hagi dit hagi pogut entendre que mai havia estat de veritat.

Us he espantat, però molt, i si vosaltres ho vau passar malament, us he de dir que jo ho vaig passar pitjor, poc vaig dormir aquella nit i al matí següent va ser pitjor. Alguns ja saben a què em refereixo. Més greu que a mi no li va saber a ningú, i torno a demanar perdò. Espero que amb els dies s'hagi convertit en una d'aquelles coses que demà en farem bromes i riurem.

Les meves cançons, bé, crec que les vostres eren molt millors, les vostres parlaven del que estava passant a allà, del que sentiem i de com viviem aquells dies, emocionaven, cantaveu el que hi havia a flor de pell, i ho cantàveu molt bé.

Els monitors he de dir que érem un equipàs, i la opinió que pogueu tenir personalment de cadascún d'ells no és sinó gràcies a que tots haguessim treballat junts. Tots érem més bons monitors amb un equip així al costat. I per sort meva, sempre he format grans equips, crec que la predisposició és essencial, i en el nostre cas sempre ha estat a donar-ho tot.

Moments divertits, tants cops heu rigut vosaltres com jo, he rigut cada dia. Han sigut uns dies innolvidables.

Per mi, aquests dies eren han estat més que una feina, perquè de feina ja en tinc, i de diners no en necessito (o almenys no els que pugui cobrar com a monitor), per mi la motivació era tot, els 15 dies a l'Empordà, un lloc preciós, el meu bressol, casa meva i el millor lloc on mai pugui viatjar, perquè és una terra incansable. Vosaltres, un grup que s'ha fet estimar, que ha demostrat (com vam dir) que hi ha una crítica bestial als joves, als ni-ni, al fracàs escolar, al futur, als canvis... i vosaltres sou una demostració més que brutal, una anomalia, estadísticament impossible, que de 25 persones totes sigueu un profit tant gran.

Aquests dies m'han tornat a deixar lliure, m'han deixat anar i m'han recordat qui era. He pogut mostrar-me, m'he sentit a gust com per fer-ho així.

Que hi hagi 25 persones amb tantes ganes d'aprendre, de conèixer, de viure, de fer preguntes... per nosaltres ha estat també un plaer gegant trobar-nos tots junts en aquest lloc.

Moltes abraçades a tots, molta sort per els que no ens veurem més, per els que no tornarem a parlar. Per els que seguim tenint contacte i fins i tot ens arribem a veure, sort també, i a tots us desitjo que continueu així, que no tinc cap dubte que hi pugui haver un futur molt millor.

El nostre.

I resto a la vostra disposició per el que faci falta.