Hipòtesis de Gaia (II)
Nus - La hipòtesis de Gaia (J. Lovelock)
A grans trets. Aquest científic britànica concep el planeta terra com a un èsser viu. Però ho deia amb dades molt lògiques. En les seves proves demostrava com tota la biosfera del planeta (o sigui qualsevol dels èssers vius que hi habiten - pels que no coneixen la definició de biosfera) podia ser considerat com a un únic organisme a escala planetària en que totes les seves parts estaven quasi tant relacionades i eren tant independents com les cèl·lules del nostre cos.
La mateixa composició de l'aire de la Terra proclama la innegable existencia de vida. L'atmósfera terrestre conté una gran quantitat d'oxigen lliure, que es un element químic molt actiu. El fet que es trobi lliure en aquestes quantitats en l'atmosfera significa que te que haver-hi quelcom que hi estigui responent constantment. Si no fos així fa temps que l'oxígen hagués reaccionat amb altres elements de la superfície terrestre i hauria desaparegut. Aquest "quelcom" que respon constantment és la VIDA. La vida té capacitat d'interaccionar amb l'entorn i mantenir-se perquè pugui seguir existint. Té mecanismes per mantenir aquest equilibri, aquesta homeostàsis (il·lustrat en molts exemples que no cal posar per no allargar la història).
Contradiu els moviments científics del moment (x ex. Teoria de la evolució de Darwin) negant que no eren els èssers vius que s'adequaven a l'entorn sinò que la biosfera s'encarrega de generar i modular les seves pròpies condicions, (pero no és incompatible amb un neodarwinisme). És la biosfera que ha anat fent canvis en funció dels canvis que hagi rebut de l'exterior (x ex: milions d'anys enrere el sol era molt menys potent, i les espècies que hi vivien absorvien uns altres tipus de gasos) . L'error de Darwin és que només comptava amb l'adaptació a l'entorn, i no que apart d'adaptar-se el creaven i transformaven. El terme "evolució" no s'ha d'aplicar només als éssers vius sinò a tota la superfície.
Així doncs, el nostre planeta és un "ésser viu", entès com a sistema obert en interacció entre altres, rebent energia de l'exterior, i en retroalimentació interior.
A grans trets. Aquest científic britànica concep el planeta terra com a un èsser viu. Però ho deia amb dades molt lògiques. En les seves proves demostrava com tota la biosfera del planeta (o sigui qualsevol dels èssers vius que hi habiten - pels que no coneixen la definició de biosfera) podia ser considerat com a un únic organisme a escala planetària en que totes les seves parts estaven quasi tant relacionades i eren tant independents com les cèl·lules del nostre cos.
La mateixa composició de l'aire de la Terra proclama la innegable existencia de vida. L'atmósfera terrestre conté una gran quantitat d'oxigen lliure, que es un element químic molt actiu. El fet que es trobi lliure en aquestes quantitats en l'atmosfera significa que te que haver-hi quelcom que hi estigui responent constantment. Si no fos així fa temps que l'oxígen hagués reaccionat amb altres elements de la superfície terrestre i hauria desaparegut. Aquest "quelcom" que respon constantment és la VIDA. La vida té capacitat d'interaccionar amb l'entorn i mantenir-se perquè pugui seguir existint. Té mecanismes per mantenir aquest equilibri, aquesta homeostàsis (il·lustrat en molts exemples que no cal posar per no allargar la història).
Contradiu els moviments científics del moment (x ex. Teoria de la evolució de Darwin) negant que no eren els èssers vius que s'adequaven a l'entorn sinò que la biosfera s'encarrega de generar i modular les seves pròpies condicions, (pero no és incompatible amb un neodarwinisme). És la biosfera que ha anat fent canvis en funció dels canvis que hagi rebut de l'exterior (x ex: milions d'anys enrere el sol era molt menys potent, i les espècies que hi vivien absorvien uns altres tipus de gasos) . L'error de Darwin és que només comptava amb l'adaptació a l'entorn, i no que apart d'adaptar-se el creaven i transformaven. El terme "evolució" no s'ha d'aplicar només als éssers vius sinò a tota la superfície.
Així doncs, el nostre planeta és un "ésser viu", entès com a sistema obert en interacció entre altres, rebent energia de l'exterior, i en retroalimentació interior.
Comentarios