The End

Pensava que no ho hauria de fer mai...

Atenció SENYORES I SENYORS aquesta és la ÚLTIMA entrada del Denúncia Social.

Què dir, he aprés més de mi que de cap altre manera podria haver fet. M'ha ensenyat a canalitzar l'odi, i ara, al final del camí he aprés a controlar-lo, a que no tot és insultar i odiar sinó entendre què és el que no t'agrada i com pots fer per canviar-ho.

Crec que aquesta actitud més "hippie" és el que m'ha fet veure que ja no és necessari aquest blog, que hi pot seguir havent-hi denúncies socials però que les puc fer des del meu primer blog (Eduard Molinet).

Crec que el Salva Gaia intenta d'alguna manera també buscar solucions, i si en busca és que hi ha problemes, hi ha crítiques. I aquesta visiò més constructiva ja hi era en el primer blog.

És com si dues parts de mi mateix s'haguessin fusionat. Com si al nèixer m'hagués trencat en peces, i durant el camí et vas construint, en vas trobant de noves i et vas fent. Els dos blogs significaven parts de mi plenes de peces però que estaven separades, i ara s'han ajuntat i m'han donat una nova visiò, han convergit i les dues juntes aconsegueixen que divergeixi més.

Així sabent-me molt de greu, fans del Denúncia Social, no vull que us agafeu això com una Mort sinò com un Renaixement. M'he redescobert i a partir d'ara podreu gaudir del mateix en 1 sol lloc: http://www.eduardmolinet.blogspot.com/

I ara només queda cantar el Rèquiem per un Blog

P.D: Intentaré d'alguna manera conservar totes les entrades al Eduard Molinet perquè es puguin seguir gaudint.

P.D: Bé, he aconseguit que totes les entrades del blog "Denúncia Social" hàgin quedat plasmades al blog per ordre cronològic, així que ara està tot aquí.