...1

A ell li explotava la bragueta a la que va poder agafar-li un pit. Aquella agafada magistral amb una sola mà va abocar-li els records de tots els pits que havien agafat les seves mans. Els primers, en la seva adolescència quan a la seva amiga tot just se li estava aixecant el mugró, per ell va ser la més impactant. Ara eren els més magistrals.

Sense vici, amb agressivitat i amb molta energia, aquell punt de unió va desestabilitzar el seu penis flàccid fins a tornar-lo una massa difícil de contenir en uns calçotets tant petits.

Se la va treure. Li van venir nous records, quan abans d’entrar al bar ell buscava a la dona del bar, quan la va veure i va saber a l’instant que era ella, amb el cabell negre recollit amb una cua i amb un cigarro a les mans. El seu somriure imperfecte era el més perfecte que havia vist mai, encantador i únic. “Un Macallan de 10 anys” demanava ella amb tres copes buides que tenia al costat. “Que en siguin dos” va tallar “i pago jo” sentenciant. Ella va somriure i sabia que aquella nit follarien però es sap fer pregar. Es sap fer esperar. El que és bo es fa esperar, ella tenia tant clar quant de bona n’era i quan mereixia fer-se esperar.

Amb el membre viril al descobert, a peu dret amb el membre dret. Ella ajaguda al llit. Anaven a començar i ella va esclatar a riure davant el comentari desenfadat del jove:

- Alto! Soy la “pollícia”, las manos en la pared y abre las piernas.

Ell va acabar abans, però van estar una estona més jugant.

Ella, joia, plena d’hilaritat va divertir-se com mai.