L'antiga llibreria

Recordo aquella llibreria que fa cantonada a dalt de la Rambla de Figueres: Can Masdevall.

Aquella llibreria que quedava tant a prop de casa, aquella llibreria on el meu pare anava a comprar el diari, on segueix comprant el diari, i segurament seguirà comprant el diari mentres segueixi la llibreria en peu.

La llibreria ha canviat amb els anys, ha agafat un to més moderniste en la col·locació dels llibres i de les estanteries en comparació amb anys anteriors. Tot es veu més nou i radiant. Aquella porta de vidre que permetia veure tot el que hi havia a l'interior.

Un cop creuada la porta, vaig agafar el diari i em vaig disposar a pagar.

- Tu ets en Molinet no? El petit?

- Si, si que sóc jo. Quina memòria

- Déu meu! Com has canviat! Ets tot un home, com m'enrecordo de tu entrant cada setmana un parell de vegades a comprar llibres. Els devoraves.

- Vaja... vaig deixar de fer-ho, però ara podriem dir que hi he tornat a agafar el vici.

"Cada setmana entrant un parell de vegades a comprar llibres". Aquest és el record que té la gent de mi de quan era petit? Em recordava un bon lector, però penso que me'n havia oblidat completament de les coses que feia bé.

"Sempre t'envejava quan a les proves de lectura anaves més ràpid que jo i treies, a més, més bona nota" deia una amiga meva, recordant quan anavem a l'escola.

Potser en mi mateix sempre hi ha hagut el millor que puc treure, i no em cal aprendre tant, sinó desaprendre les males costums que han estat atormentant a aquell nen inquiet que no podia parar d'entrar a la llibreria compulsivament a comprar llibres.

Em falta desaprendre per seguir aprenent