La norma en l'art

Un amic pintor em deia un dia que mai voldría estudiar Belles Arts o apuntar-se a una acadèmia de pintura perquè tenía un estil propi que havia desenvolupat sol i no volia que cap pintor de pacotilla li treiés allò que el feia característic.

Em donava a entendre que lo normatiu és antiartístic, que és just l'anarquia de l'artista el que crea la tendència, mou als seguidors i crea el moviment. És un acte contracultural, contranormatiu i contraestètic que capgira la situació i fa moure als experts per a què puguin explicar com ha sorgit.

L'artista de veritat crea la norma que aquells que vulguin ser artistes seguiran, però no aconseguiran mai ser-ho fins que es desvinculin del moviment i puguin crear un afluent.

Només aquell que un cop havent après com moure el pinzell, com jugar amb la llum, entendre les formes, les idees artístiques... podrà interpretar de nou la realitat i la mirarà amb uns ulls que mai ningú altre hagi mirat.

I la seva obra, esdevindrà art!