Bon Nadal i Feliç Any 2012
Com sempre el Nadal arriba amb la seva ambivalència habitual.
Ja no ens sorpren que ens diguin que "s'han de fer regals sempre que ens ve de gust i no per Nadal", "Nadal = Consumisme", "s'ha d'estimar tot l'any i no per Nadal", "s'ha de ser generòs per Nadal", "s'ha de valorar la família més enllà del Nadal", "s'ha de menjar i beure amb moderació". Però no fotem, ens encanta el Nadal. I en Rafa és el més encantat de gaudir-ne fins i tot el cognom. I no ens sorpren que ens ho diguin, i tampoc ens sorpren que durant l'any seguim com si res.
Ens la segueix sudant la pobresa al món, si consumim o ho deixem de fer, ens ratllem el cervell i ens l'exprimim pensant en el regal més perfecte i més especial del món, tot i que les mateixes opcions i les mateixes idees estan a l'abast de tothom. Ja em diras quina excepcionalitat. El Corte Inglés n'està ple de gent original.
La família es reuneix pràcticament en exclusivitat el dia de Nadal i ens la pela perquè pillarem un vi bo, un Moët, i ens fotrem el tub digestiu a rebentar de menjar, foie-gras i pinso per humanimals de classe alta.
Així que si, estem molt sensibilitzats però per Nadal ens comportem exactament igual que la resta de l'any. Però aquest any potser serà diferent, aquest any passarem del 2011 al 2012 i ningú té la certesa del què passarà a partir de llavors. El principi del fi.
Potser vindran uns OVNIs i se'ns enduran a un lloc especial, o ens destruiran perquè se'ls haurà acabat la paciència, potser en convertirem tots en rates o potser direm d'una vegada que no som tant bona gent com intentem demostrar. Potser s'acaba el món i comença a haver-hi vida de veritat.
Però no ens posem exagerats tampoc. Potser la meva ira insaciable es veu afectada per el fet de portar 12 hores treballant, o potser perquè el dia en què es publicarà en portaré tant sols 2 però me'n quedaran 22 per fer? Potser perquè hi ha gent que fa anys que no veu a la seva família, que no els truquen, que no els pregunten com estan, que no els veuen, ni els volen veure!
I al començar l'entrada, jo la volia publicar com a "Soledat" perquè no estaria amb la meva família aquest any, fer una mica de llastimeta, fer caure la llàgrima a aquell espectador que està visquent amb abundància i gula i pensi "ostres, hi ha gent que pringa". Però la meva família estarà bé, i jo també, i ens trobarem a faltar i al cap i a la fi és el que ens mantindrà com a família, no el Nadal.
Però tampoc vull fer prendre consciència a ningú de que hi ha famílies desestructurades, ni jo em vull penjar la medalleta de compartir aquests moments amb ells, perquè al cap i a la fi, és al meva feina i em paguen per això.
La veritat, no se perquè estic enfadat. Posant al google (tot poderòs) "porque enfadarse", el primer que m'ha sortit es: Nos enfadamos contra lo que no aceptamos.
Bé, doncs llavors potser no me la suda tant. Potser no he après a ressignar-me encara, o acceptar les coses tal com són i tal com venen. De fet, ja no estic tant enfadat. De fet estic abslutament animat!
Va, els meus millors desitjos per tots vosaltres, espero que hagueu gaudit de les festes, els dinars fantàstics, les nadales, els carrers il·luminats, la gent cantant, les parelles abraçades, la família, les ganes d'estar recollit a casa...
Ens veiem l'any que ve, i si tot va bé i segueix aquesta tendència... millor que l'anterior. Ho desitjo a tothom per igual. Molta pau i molt amor, perquè per més malament que ens ho pintin... el món cada vegada està millor!
Ja no ens sorpren que ens diguin que "s'han de fer regals sempre que ens ve de gust i no per Nadal", "Nadal = Consumisme", "s'ha d'estimar tot l'any i no per Nadal", "s'ha de ser generòs per Nadal", "s'ha de valorar la família més enllà del Nadal", "s'ha de menjar i beure amb moderació". Però no fotem, ens encanta el Nadal. I en Rafa és el més encantat de gaudir-ne fins i tot el cognom. I no ens sorpren que ens ho diguin, i tampoc ens sorpren que durant l'any seguim com si res.
Ens la segueix sudant la pobresa al món, si consumim o ho deixem de fer, ens ratllem el cervell i ens l'exprimim pensant en el regal més perfecte i més especial del món, tot i que les mateixes opcions i les mateixes idees estan a l'abast de tothom. Ja em diras quina excepcionalitat. El Corte Inglés n'està ple de gent original.
La família es reuneix pràcticament en exclusivitat el dia de Nadal i ens la pela perquè pillarem un vi bo, un Moët, i ens fotrem el tub digestiu a rebentar de menjar, foie-gras i pinso per humanimals de classe alta.
Així que si, estem molt sensibilitzats però per Nadal ens comportem exactament igual que la resta de l'any. Però aquest any potser serà diferent, aquest any passarem del 2011 al 2012 i ningú té la certesa del què passarà a partir de llavors. El principi del fi.
Potser vindran uns OVNIs i se'ns enduran a un lloc especial, o ens destruiran perquè se'ls haurà acabat la paciència, potser en convertirem tots en rates o potser direm d'una vegada que no som tant bona gent com intentem demostrar. Potser s'acaba el món i comença a haver-hi vida de veritat.
Però no ens posem exagerats tampoc. Potser la meva ira insaciable es veu afectada per el fet de portar 12 hores treballant, o potser perquè el dia en què es publicarà en portaré tant sols 2 però me'n quedaran 22 per fer? Potser perquè hi ha gent que fa anys que no veu a la seva família, que no els truquen, que no els pregunten com estan, que no els veuen, ni els volen veure!
I al començar l'entrada, jo la volia publicar com a "Soledat" perquè no estaria amb la meva família aquest any, fer una mica de llastimeta, fer caure la llàgrima a aquell espectador que està visquent amb abundància i gula i pensi "ostres, hi ha gent que pringa". Però la meva família estarà bé, i jo també, i ens trobarem a faltar i al cap i a la fi és el que ens mantindrà com a família, no el Nadal.
Però tampoc vull fer prendre consciència a ningú de que hi ha famílies desestructurades, ni jo em vull penjar la medalleta de compartir aquests moments amb ells, perquè al cap i a la fi, és al meva feina i em paguen per això.
La veritat, no se perquè estic enfadat. Posant al google (tot poderòs) "porque enfadarse", el primer que m'ha sortit es: Nos enfadamos contra lo que no aceptamos.
Bé, doncs llavors potser no me la suda tant. Potser no he après a ressignar-me encara, o acceptar les coses tal com són i tal com venen. De fet, ja no estic tant enfadat. De fet estic abslutament animat!
Va, els meus millors desitjos per tots vosaltres, espero que hagueu gaudit de les festes, els dinars fantàstics, les nadales, els carrers il·luminats, la gent cantant, les parelles abraçades, la família, les ganes d'estar recollit a casa...
Ens veiem l'any que ve, i si tot va bé i segueix aquesta tendència... millor que l'anterior. Ho desitjo a tothom per igual. Molta pau i molt amor, perquè per més malament que ens ho pintin... el món cada vegada està millor!
Comentarios