El despertar de Gaia

Se veía a venir. Algun dia tenía que pasar.A ver, vamos a ser francos, quien se ha sorprendido? Todos buscábamos lo mismo, todos estábamos en la cola del cine para ver la nueva película de Robert de Niro, nos estábamos bañando en el mismo Mar. La verdad da un poco de miedo. Incertidumbre... La gente suele sentirse mal cuando no comprenden lo que les ocurre. Y eso, a ver, no nos vamos a engañar, la incertidumbre viene por las consecuéncias porqué una vez ocurra nadie sabe cuales van a ser. Solo una cosa está clara, que ha empezado: Se juntaron el hambre con las ganas de comer... ...nadie sabe cuando va a terminar.

El món es mou, gira. Gira amb altres planetes al voltant del sol i gira amb ella mateixa, i nosaltres girem amb ella. Girem molt ràpid. Ultimament tot passa molt ràpid. Parlem amb 1 any, ens fumem amb 10 anys, ens droguem amb 12 i follem amb 13. I seguim girant. És com si ho pogués notar, com si pogués veure que conduim massa ràpid per una carretera molt estreta, i xocarem, estic en els segons abans de l'impacte. Tot passa ràpid i a un ritme frenètic, puc escoltar els crits del planeta que vol parar de girar, que té ganes de vomitar, i ens vol vomitar a sobre. Vol acabar amb nosaltres, jeje i qui li discuteix? Nosaltres hem començat la baralla. Estic marejat. Em pregunto perquè tothom té una sensació relaxant? La sensació de que tot passa lluny i que per la pantalla és com ciència ficció. Estem sota efectes de narcòtics, és com si ens estigués anestessiant perquè no haguem de patir, que no notem quan passarà. I seguim girant i ara no se on tinc el cap però l'únic que se és que ...

Perquè hi ha moments en els que sóc feliç, i moments en els que no on just s'han de recordar els feliços. (Vaya puta mariconada!!! Alcooooohooool!!) Perquè és el que queda quan no queda res.

Però perquè cony el vols? Que no t'ho saps currar una mica o és que et mola ficar-la per l'anus?

Zumo de naranja a base de polvos, polvos de cacao, polvo debajo de la cama, maquillaje en polvo, atrapapolvo, detergente en polvo, polvo de armario, polvo, leche en polvo, polvos de hada, hada en polvos, polvos a una hada, sopa en polvo, polvorones, isostar en polvo, polvete, proteinas en polvos, medicamentos en polvos, rapapolvo, polvo de azúcar, drogas en polvo, pintura en polvo, polvo de mañana, polvos picantes, caramelos en polvo, un buen polvo, gelatina en polvo, especias en polvo, de un polvo fuimos y polvo seremos, amor de polvos, polvo en casa, amistad de polvos, polbo, polvo histórico, queso en polvo polvo de fósil, polvo innolvidable, polvo en casa II, polov, polvos de talco, champiñones en polvo, primer polvo, minerales en polvo, vitaminas en polvo, morbo, un polvo con la novia de tu amigo, fruta en polvo, un polvo con el amigo de tu novia, polvazo, ceniza en polvo, vino el polvo, polvo de garaje, polvo en casa III polvos de colores, polvo de ensueño, te haría polvo, polvo ...

Tic, tac, tic, tac, ara ve tic? "Tinc temps" pensava, i tot es metamorfitza en "vaig just però puc". Puc. Pero el temps passa, i segueixo pensant i metamorfitzant els meus pensaments a algun lloc que no és on estic ara. Miro amunt, miro el més amunt que puc. Objectius, un fi. No deixo de mirar amunt i busco en tot el camp visual una manera d'arribar-hi. No la trobo, senyal de que no és el moment de trobar-la, tampoc ho era fa un any, ni fa dos. He d'esperar? Ho se, focalitza els teus pensaments en el millor que pots fer ara: Seguir aprovant. És el meu futur no? M'agrada, però no porta al lloc que mires. Porta a un bon lloc, porta a on desitjaves, però no a on somies. Porta a un lloc realista si més no. Un lloc real. Però les idees segueixen volant i als fulls les lletres marxen, no volen quedar-se. Vaig dir que no beuria cap dia mentres estiguès d'exàmens, realment m'ho vaig creure. Em vaig creure moltes coses de les que vaig dir i encara segueix...

Qui? On? 2 preguntes, no em vull complicar més. On está? i qui pot ser? 260 contactes al messenger. 130 amics al facebook. 5 persones connectades habitualment al gmail. I NINGÚ (repeteixo) amb NINGÚ (possible exageració dels fets reals) vols dir alguna cosa. Tanta gent, tants anys, tantes companyies, tantes persones conegudes. I tot perqué? Per arribar a aquest iceberg, aquest costat fred, aquesta soledat que tots compartim desde la nostra pantalla, desde la nostra habitació. Tanta gent i ningú amb qui parlar. Ay ay ay ay ay ay ay, a on están? ayayayayayayay els meus amics? On està la gent que ni tant sols he conegut però que estaran aquí? Com es diuen? Com seran? 400 persones, i no et surten les paraules, no et surt aquesta hipocresia per preguntar com estan. Prefereixes la veritable soledad, que no la falsa sensació de companyia. Toques de peus a terra, els dits apunten al cel. No et preocupis, perqué dels que més et preocupen, ja ho saps com estan. I els que falten per venir, ja arr...