Los impostores! (entrada nº30)

Què és la veritat?: Conformidad de las cosas con el concepto que de ellas forma la mente. Però i si la veritat no fos més que una mentida per amagar la veritat de veritat?

M'explico, tots formem part d'un gran enreixat social i mundial. Quina és la millor manera per a poder fer les coses importants d'aquesta vida sense que aquest enreixat d'ignorants s'hi fiqui pel mig i emmerdi la veritat? Creant una veritat alternativa.

Penseu-hi, és de puta mare. Neixes, et creixen, t'ensenyen que has d'estudiar, si no ho vols als 16 et poses a currar i ja ets una ment anul·lada més, o estudies per aconseguir una feina, una família, una VIDA! I perquè no sospitis de que la VIDA és tant fastigosa t'ofereixen bars, llocs per anar els caps de setmana, consoles i sobretot televisió i mil altres entreteniments per creure que la VIDA que tu has triat és la millor; alcohol per emborratxar-la i gaudir-la, escollint els personatges que vols que governin on "tu" pots escollir a qui vols donar el poder.

Però què cony està passant de veritat aquí? Alguna cosa s'amaga mentres nosaltres estem massa ocupats tenint fills, tenint pares, buscant una feina i un futur, en definitiva intentant viure segons el nostre concepte de vida.
Tot això pot ser una enganyifa a nivell astral, mundial. Penseu que és perfecte! És tant absolutament retorcit que podria ser cert. Qui sap que hi ha darrera de tots els governs? O pensem que el poder s'acaba a allà, o pensem que com a molt a les empreses? És un teatre on tots som els espectadors i els actors de la nostra pròpia obra, encegats per les llums de l'espectacle mentres el director té el cervell en marxa.

Imagineu-vos millons de persones ocupats tenint una vida mentres la vida de veritat passa per darrera. Centenars d'anys d'història controlades, condicionades, morts amagades, motius desconeguts, veritats absolutes!

El més cardat és que no hi ha cap altre opciò, o vius a la manera de sempre, o mors amb una hipòtesis que mai podràs comprovar. Han aconseguit convertir-nos en cèl·lules capaces d'arribar als propòsits que vulguin. Quan nosaltres hi som ells fa 100 anys que ho van escriure.

Hem arribat tard, la feina ja està feta i el futur decidit.