El secret de la felicitat

Avui he descobert el secret de la felicitat.
Plou un ou, i dos i tres, plou molt, plou a bots i a barrals. No és l'aigua el secret del que estic parlant. Estic parlant de que parlant parlant, va sortir la idea de "molaria fer footing sota la pluja" "ui pero no porto més bambes" "plou un collò! amb el que sigui, amb xancles, les deixem secar!".

Com dos nens, o pitjor saltant, aixecant els braços i mirant el cel, trepitjant basses, tirant-nos aigua amb els peus i corrent, rient, cridant, xocant les mans, però especialment rient.
La gent no ens ignorava, no passavem desaparcebuts, no ens prenien per idiotes ni per bojos, la gent somreia i es giraven i ens perseguien amb la mirada i reien, i ens parlàven i tots tenien enganxats a la cara un somriure envejòs sa, un somriure que cercava la mateixa llibertat, un somriure que neixia de, no del nen que tenen dins, sinò de la persona que tenen dins.
Ha sigut desconnectar, ha sigut vida en estat pur.

Feia temps que no em sentia tant feliç.
Gràcies cel, gràcies House.

Comentarios

House ha dicho que…
Yeah!
Si, si a molat. I es que el secret de la felicitat es fer el que vols quan ho vols fer, sense haver d'aguantarte, si tens ganes menges, si tens sed beus, si tens ganes de tirarte un pet tel tires, si tens ganes de correr sota la pluja, corres sota la pluja. Sense que el que pugui pensar l'altre gent t'aturi, la gent que ens mirava i ens veia corrent estaven, ostres jo tambe ho faria, pero que pensara la gent de mi? Que pensin el que vulguin;Oh no mengis tan perque t'engreixaras...Mes igual, si m'agrada menjar menjo;Oh no et tiris un pet que es de mala educacio, i que m'ho he de passar aqui malament aguantant el pet...
El que em va fer gracia, va ser que a l'endema per les noticies hi havia gent que deia:
-La pluja era necessaria, pero ara m'agradaria que fes una mica de Sol.
La gent sincerament es tonta, fa dos setmanes que estavem amb alerta de sequera i cauen 4 gotes i es pensen que ja esta tot solucionat. L'aigua es una benediccio, em de celebrar que plogui, i sortir tots a mullarnos, saltant i corrent!

Entradas populares de este blog

Al partir

Arden