El que vull o no vull

"Sigui quina sigui la opció que escullis, tot darrera hi tens mil preguntes més"

Volem.
Tots volem.
Tots tenim una capacitat volitiva, la capacitat de voler. Sense entrar en filosofies sobre quin paper ocupa respecte la capacitat intel·letual, diguem que volem. Ens autoafirmem i diguem "vull X", i ho reconeixem, i si algú ens ho pregunta diguem "si, vull X". Així som conscients de l'apetit envers "X". O el cas invers, vaja, el no voler X.

Si, millor posem quan tenim clars que "X no és volgut".

Sovint hi ha gent que afirma no voler X, i en canvi veiem la contradicció que en la pràctica ha aconseguit X. Tots coneixem gent que diu que "de esta agua no beberé" i en canvi desprès se la beuen sense miraments.

Quan acceptes i has perseguit repetidament una cosa que has predicat que no volies, hi ha 4 possibilitats:

- Ets idiota
- T'han forçat o enganyat per acabar fent X que no volies
- Realment ho volies i t'has enganyat a tu i a tots els que t'envolten
- Ho fas per aconseguir un bé millor, és un pas neessari per aconseguir una cosa que si desitges. Com per exemple "odio estudiar i llegir" però vols "ser pilot d'avió", i és una condició necessària que ho hagis de fer.

Sigui quina sigui de les 4 opcions que et mogui, tot darrera hi tens mil preguntes més, totes començades a formular per un "perquè". Pregunta motor del coneixement i llavor per a les respostes.

Potser és millor escollir que ets idiota, així s'acaben totes les preguntes.

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
A més, sent idiota és com més feliç s'hi està.
9 de mayo de 2011 a las 21:55
Guasch ha dicho que…
Hi ha vàries possibles explicacions a més de les que planteges. Són molts els estudiosos que han intentat resoldre el que s'ha anomenat "la paradoxa neuròtica", és a dir, per què una persona fa X si no vol fer-ho i està a les seves mans deixar-ho de fer, o per altra banda, per què es deixa de fer el que es vol fer quan està a les mans d'un seguir fent-ho.

D'entre les moltes hipòtesis, simpatitzo amb la que ho expliquen des del significat. Potser l'estat actual no desitjat té cert sentit per la persona; dins el seu malestar, hi ha avantatges que mantenen aquesta conducta; o bé el fet de deixar l'estat actual i passar al que es voldria (sigui assolir l'X o deixar-la), implicaria repercussions invalidants per alguna concepció nuclear de si mateix. També podria ser que la persona no es sap construir a si mateixa en la nova situació, i no hi ha res pitjor -diuen- que sentir que tu no ets tu.

En fi, és una pinzelladeta d'explicacions hipotètiques molt més llargues. Entre tots donarem una resposta més útil, que no vertadera.
10 de mayo de 2011 a las 0:14
Moli ha dicho que…
Són unes bones propostes Joan! Són ben acceptades, i quan ho vaig escriure vaig pensar "t'estàs deixant alguna cosa..."
10 de mayo de 2011 a las 0:58
Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Al partir

Imagen
Estábamos de pie, quietos, sin mediar palabra. Ante nosotros se imponían las cuatro columnas de Bellaterra. Un lugar que siempre que podía evitaba. Evitaba ir por la autopista que las deja ver. Y si no había más remedio que circular por allí, cuando las cuatro columnas podían alcanzar mi vista, ladeaba mi cabeza hacia el otro lado, como cuando uno aparta la mirada cuando alguien con quién no hay demasiada confianza se desnuda. Seguramente lo hacía para evitar la nostalgia. Un sentimiento horroroso que sentía que hacía años el mundo del marketing había fagocitado. Había encontrado un filón para vender cualquier mierda. Apelar a la nostalgia de un mundo mejor, un mundo que ya no existe, un mundo que estuvo en nuestras manos y se fue estropeando, oxidando, una realidad a la que ya se le notan las costuran, o que quizás, directamente está rota, y con ese vacío “nuestro” y con ese afán de “ellos” para vender, se creaba el caldo de cultivo perfecto para hacernos revivir una realidad virtual....
Leer más