El record del ventre

"Al final van quedar el dimarts, perquè a ella el dimecres no li anava bé".

I de cop et trobes cagant en un lavabo desconegut i mentre t'eixugues el cul et preguntes com has arribat fins a aquí. I fas un flashback magistral que acaba amb la culminació de la teva excreció al moment present.

Tot el recorregut que ha fet aquell àpat suculent fins a convertir-se en la més fastigosa de les merdes. Innolvidable.

Havia començat tot quan aquella noia va saludar-lo pel carrer. Ell no estava tocant de peus a terra, estava volant amb la seva imaginació i va quedar aturat mentre la noia li feia dos petons i li preguntava per la seva vida. Ell ni la coneixia ni la reconeixia, i molt menys sabia amb

quin

nom tractar-la. Aquest va ser el primer plat.

Ella li va fer memòria, que havien anat a l'escola junts només 2 anys, perquè llavors ella va canviar de ciutat perquè el seu pare que treballava a la Renfe estava destinat a una nova estació que feien entre Maçanet i Sant Cel·loni. Durant aquells anys passaven forces estones junts, a vegades agafats de la mà tot i que mai es van considerar "novios". Aquest va ser l'aperitiu, que venia abans del primer plat.

Ell que estava més interessat per el seu físic que per la seva vida, perquè ho havia de reconèixer, de petita era bufona, però ara estava molt bona! I imaginar-se amb el seu membre a dins seu era una idea que el satisfeia desprès de 5 minuts de parlar amb ella. Així que li va proposar sense por que, ara que s'havien tornat a veure estaria bé que poguessin tenir més contacte, i així van quedar, per al dimecres següent a un bar a prop de casa d'ell. Ho tenia tot planejat, aixi quan es fes molt tard el podria convidar a casa seva a fer l'última copa. Aquest era el segon plat.

Finalment van quedar el dimarts, perquè el dimecres a ella no li anava bé, i com ella sortia tard de la feina, li va demanar si podien quedar a prop de casa seva per no tornar molt tard a casa. Ell va accedir. Van quedar per prendre "algo", i es van resumir les vides, fins a posar-les al mom

ent actual. Desprès de la segona cervesa ella va dir que tenia gana. Van demanar unes braves i unes croquetes. Quan van haver picat alguna cosa, ella li va proposar de fer la última copa a casa. Ell que no podia pensar que les coses poguessin anar millor va acceptar de bon grat.

Quan van arribar a casa ella li va dir que "li faria un còctel especial", i li va preparar un White Russian. "I què porta?", "a veure si ho endevines". Va fer un glop de mig got i va dir. "Merda, porta llet veritat?". "Si". "Sóc intolerant a la lactosa...". I en 3 minuts es va tancar al servei per estar-hi una bona estona. Quines bones postres!

I mentres ella li demanava mil perdons a través de la porta, a ell li esclatava l'intestí fent uns sorolls ensordeixadors i dolorosos. En aquest moment, acaba el flashback i es troba a si mateix en la situació més ridícula que mai havia viscut.

I qui sap si quan ell va sortir del lavabo, hi va haver temps per fer un bon ressupó!