L'absurd entròpic

És un concepte complicat, nou i absolutament innovador. També és un concepte novedòs i actual. De la seva complexitat en neix la meva incapacitat per definir-lo, tot i ser-ne el seu creador.

És un adjectiu autodefinitori, Moli tendeix a la tonteria i al caos tontuno. Concepte clau en la filosofía moliniana, per entendre l'autor creador del propi concepte.

S'enten què volen dir els dos conceptes:

- Absurd: Característic del pensament il·lògic i la conducta extravagant.

- Entròpia: El desordre d'un sistema, el grau d'homogeneitat.

Però no és clar què volen dir plegats.

No vol dir que l'entropia sigui absurda, ni que l'absurd sigui caòtic sinó que agafen un nou significat plegats, una relació lligada amb un punt en comú.

Tot tendeix a l'entropía, i allò absurd és desorganitzat i caòtic, que no vol dir que no tingui sentit, sinó que les seves connexions són aberrants, són estranyes però no vol dir que sigui inconnexe, és només una aparença.

L'absurd no és que tendeixi al caos, sinó que està format en ell, l'absurd és entropia pura, i aquell que la sap predir i veure el seu curs és només un geni, aquell que l'enten erudit, aquell que li produeix plaer el neguitòs intel·lectual, i aquell que ho repudia no és més que un ignorant que no veu sense ulleres, que no veu només si té les indicacions bàsiques que li ensenyin com mirar.

El ben mirar és una actidtud, una postura o una habilitat minoritaria i única.

L'absurd entròpic és com és, i la interpretació literal és insuficient, i la manera de fer el ben mirar és veure el procés de canvi que s'ha donat, poder fer una retroalimentació del curs que ha caminat.

Fluix i per desenvolupar, però amb una idea forta i universal.