Motel

"Tothom apunta sense discussió que El Bulli deu el seu naixement a la gastronomia del Motel"

Torno a autobiografiar-me, em trobo a faltar, trobo a faltar aquell ego que diu "parla de tu, encara que no moli", un ego rebaixat, perquè no.

Sóc de Figueres. Un orgull? Bé, no ho diria així, la ciutat que m'ha parit i m'ha criat. Estimo la meva terra? Com cap altra al món, estimo l'Empordà. Si, ara si és orgull, no només per la plana, per el mar i els Pirineus, no només pels racons, pel verd, no només per la gent que se n'ha enamorat. Fa poc en publicava un "poema". Amor.

Aquest cop es deu a l'Hotel Empordà, que en unes setmanes ha sortit almenys 4 o 5 cops a diversos diaris, revistes... Un dels motius és per els seus 50 anys, i per la publicació d'un llibre que han fet. És un motiu.

L'altre motiu és que alguns crítics d'USA (especialment un de molt reconegut als USA) i crítics espanyols han estat tots d'acord en què en aquest petit Hotel, conegut per els habitants de la ciutat com a "Motel", és on es va coure la revolució culinària mundial.

Efectivament, tothom apunta sense discussió que El Bulli deu el seu naixement a la gastronomia del Motel, que la influència de Ferran Adrià, "el millor cuiner del món", és en primer lloc en aquest indret, que va ser la revolució de la cuina catalana, que va donar la fama a nivell mundia. El crític d'USA deia que fent una ruta per la cuina d'Europa, va sortir de França i va parar a aquell Hotel a menjar i va quedar tant meravellat que va haver de passar més temps del previst a Catalunya, i quan va tornar a casa va explicar al món què hi havia a allà.

Si tothom ens coneix a Amèrica la cuina catalana és gràcies a aquest home, a que per parar prop de la frontera, va parar a l'Hotel Empordà.

Recordo el primer cop que hi vaig anar, se que hi he hagut d'anar més d'un cop. El cop que més recordo és a l'anviersari d'en Pau Serrano, i no recordo massa res més, imatges del lloc, del menjar... aix... poc en queda al meu cap...

I d'en Pau Serrano què se n'ha fet?