Carnet Electoral

"com a ignorant no crec que el meu país m'hagués de donar un poder que no se utilitzar"

Som lliures i democràtics, teòricament. I la democràcia ens permet votar a tots, un cop hem complert la majoria d’edat (18 anys al nostre país) tots tenim al mateix dret a votar. Però és lícit que sigui així?

Jo crec que no, que no tothom té el mateix dret a vot. Anys enrere es creia que tenien el mateix dret a votar tant homes com dones, i tot i que va costar, la gent va acabar acceptant que si era així, que era igual que votessin homes que dones. A mi també m’ho sembla així.

El coneixement ens farà lliures, diuen molts. I és ben cert que conèixer ens allibera i ens permet escollir. Si jo a casa només he menjat tomates, si em demanen què vull menjar diré que “tomates” donat que no conec cap altre aliment. Si en canvi em posen davant una botiga de fruites i verdura i me les donen a conèixer, se m’obren noves possibilitats i llavors puc escollir aquella que més m’agradi.

Som lliures de votar el partit polític que volem (o de no votar-lo), però som realment lliures a fer-ho? Quantes persones llegeixen el programa electoral del partit el qual voten, quantes persones coneixen el programa electoral dels partits enemics? Quantes persones poden raonar el seu vot (sigui amb dates històriques o altres arguments de pes)? Quanta gent vota per simpatia? Quanta gent té clara la ideologia d’un partit?

Jo, almenys respondria que no a totes les preguntes, no ho tinc clar i no ho conec. Llavors com a ignorant no crec que el meu país m’hagués de donar un poder el qual no se utilitzar, doncs no me n’he fet responsable.

Així que crec que s’hauria de fer un Carnet Electoral (CE, per abreviar, quan acceptin la proposta) que s’hagués renovant cada 4 anys. Simplement cadascú hauria de comprar un llibret, que podria valdre a preu de cost, o enviar-ne 1 per casa com les “páginas amarillas”. En aquest llibre hi figurarien els representats de cada partit i una breu descripció del programa electoral, per tots els partits iguals, amb el mateix espai i el mateix format (per evitar les desigualtats entre partits grans i petits) i un link de referència per aquells que volguessin ampliar informació.

Si un no coneix, no és lliure i per tant no hauria de poder escollir. Perquè la democràcia seu sobre els fonaments de la llibertat.

Així doncs, de la mateixa manera que un va a votar, un passaria una breu bateria de preguntes sobre com és la democràcia i quins són els partits disponibles i algunes preguntes més concretes sobre les polítiques que ofereixen. No és tant complicat, al cap de 4 anys l’únic que s’ha de fer és una renovació dels noms de les llistes, dels 4 punts que retoqui cada partit i si ha aparegut algun partit nou.

Es vota per inèrcia i creiem que és un dret merescut que no hem de perdre mai. I tant que no el perdrem mai! Burros com en som a ningú li interessa que el perdem aquest dret, de la mateixa manera que a ningú li interessa el dret a facilitar informació d’una manera neutre. De quins partits sentim a parlar per televisió? Quins ocupen grans pàgines del diari?

Jo no parlo de manipulació, parlo d’ignorància, tant voluntària com desitjada per qui mana.

Una prova estàndard ens permetria deixar només votar a aquells que són coneixedors de la seva decisió, que davant les alternatives han escollit lliurement, i aquells que manen hauran erigit d’un poble que els ha desitjat per sobre de la resta.

Potser també amb una prova que durés 30 minuts molta gent s’abstindria a votar, gent que per posar un paper esperant 5 minuts si, però que més esforços com llegir o pensar no ho mereix un president.

Fins i tot no caldria esperar als 18 anys, bé que n’hi ha de joves interessats en la política, sobradament més informats que algú com jo. Podrien demostrar tranquil·lament molta més intel·ligència amb el seu vot.

De fet, no hi veig més que avantatges en el que proposo, i si algú veu contrarietats que me les digui ràpid, doncs a mesura que la penso la idea se’m fa més atractiva. És més, l’exigiria amb mi mateix doncs seria l’única manera en què pogués creure en un sistema democràtic, lliure i l’única manera que aconseguirien el meu vot.

Tant senzill és votar ara com la responsabilitat que s’atribueix cadascú desprès dels resultats que surten (o sigui, cap ni una). I si no ens imputem les responsabilitats del vot, com a gent que escull, llavors és que no ens posem a la pell que la decisió és nostra, no ens hem sentit lliures en aquest sentit tampoc.

Així que parlar d’igualtat i llibertat és molt bonic, però jo no sento que el meu vot valgui el mateix que el d’un catedràtic de la universitat (en aquests moments) però si que penso que tots tenim el mateix dret a vot, i així podrem votar tant sols si ens fem ciutadans responsables de la nostra acció de votar, responsables en coneixement.

Sabem que manar un país no és fàcil, i escollir qui ho ha de fer tampoc. Potser ho hem oblidat...