Whisky, sang i semen

"La majoria de nosaltres som uns calamars farcits d'hipocresia"

Grotesc i aparent. Sobretot cíclic. T'hi allunyes, agafes avantatge i quan tornes a mirar endavant et dones compte que és un circuit tancat, ciculant, circulant i tornes a l'origen. I com més ràpid vas, més voltes dones però mai et mous del lloc en el que vas començar

El teu origen és semen. Semen ets, semen seràs i semen tragaràs. Benvingut a la vida, la terra on escollir implica tant sols dues opcions:

O et tragues l'esperma o et faran tragar sang.

Perquè la vida és dura i ja ho deien els savis de les diferents èpoques, o guanyes o ets vençut. I qui guanya no només explicarà tota la història demostrant la seva heroicicitat, sinó que violarà a les teves dones, a les teves filles, matarà als teus fills perquè no busquin venjança i tu et veuràs tota l'esperma amb vinagre.

O sempre està la opció de queixar-se, el cementiri n'és plena de gent amb la gola perforada per haver-la obert uns instants. Mai la humanitat ha estat massa tolerant amb les crítiques. Ara si, ara ens creiem en un moment de la història únic en el que podem parlar de la nostra època amb distància. Hem descobert la sociologia, l'estadística i les teories de pacotilla per explicar-nos a nosaltres mateixos.

El whisky llavors adoptarà una funció diferent en cada cas. O bé ajuda a treure el malgust a fluïds impropis i fer-te oblidar de la teva submissió incondicional, o bé apagar el dolor de la ferida del rebel que un dia va parlar i el van fer callar.

Cadascú pot escollir, i hi ha mil maneres de dir-ho "millor morir dret que ciure de genolls", preciòs, líric i èpic, però la majoria de nosaltres som uns calamars farcits d'hipocresia, jo mateix en rebosso, i ens coneixem de memòria les frases lluitadores preferides, aquelles que parlen d'autosuperació i límits. I al final en som la majoria els que esperem amb la boca oberta tota la lleterada de mentides, que sabrem que ho són, però tolerarem a gust.

I aquells que tenen ganes de morir cridant, com a mínim s'han quedat afònics, perquè no en sento ni un. Com el gall Eduard, que al quedar-se afònic i no poder cantar el seu "Bon Dia" es pensava que el sol ja no sortiria.

Il·lús.

Mentres hi hagi una boca oberta, hi ha vida per endavant.