Aquí te miro, aquí te mato!

L'entrada número 30! Despertant genialitats des de la primera fins a les dues dotzenes més 6! Crítiques favorables i crítiques desfaborables, just l'intenció que tenia, que donés a parlar! Però he cregut convenient fer un punt d'inflexió en el blog a partir d'aquesta entrada. Crec que és necessari continuar amb un punt de vista diferent, un canvi, és necessari dir que "qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra", així que veurem com ho podem fer per seguir lapidant a persones, animals (sobretot) i coses (en grans quantitats). Aquí te miro, aquí te mato!

A la penya que odio especialment són els monyes que es creuen més savis als altres, no ni més guapos ni més hàbils. Els cabroncetes que es pensen que el que tu penses no es podrà mai comparar amb el que pensen ells, els que pensen "idiota". Aquests són els pitjors de tots, tossuts, malparits i l'arrogància en persona, l'arrogància en entitat, l'arruga de la societat, el solc de persones que es pensen que estàn una ratlla més amunt però que estàn a la mateixa pell.

Són gent que s'atreveixen a dir a tothom el que han de fer sense haver pensat ells abans que han de fer, gent que desde la butaca senyala a tothom.

Són escòria.

L'únic positiu que m'atreviria dir és que són gent que no estan conformes amb com funcionen les coses, i se'ls ha de felicitar per la part que els toca que almenys, encara que sigui de paraules, diuen el que s'hauria de fer i no es fa.

Els convido a continuar denunciant però sobretot sense perdre el cap, el nord i a no deixar-se mai la bragueta oberta.

Un petò.