Autoadmiració

Molta gent davant d'una gran mostra de seguretat en un mateix, tendeix a pensar que hi ha un excés d'autoestima, il·lusória, fantasme. Altres creien que sentia molt autoamor. Potser molts creuen que em passo.

Però el que és cert és que estic molt bé amb mi mateix, ens entenem. Lluny de tot el que he dit abans, el que sento és un autorespecte. No molt més gran que el que pugui sentir per qualsevol altre persona. I crec que és el que tothom hauria de sentir per ell mateix i per els altres COM A MÍNIM! Últimament començo a sorprendre'm a mi mateix en molts aspectes que tenia amagats, i crec que em falta encara un temps per entendre'ls. La realitat és que el camí del coneixement d'un mateix és tant llarg com la mateixa vida, i els que creuen que ja en tenen prou són els que han acabat de crèixer.

Em vaig trobar una fotografia meva de fa molts anys. Quan tenia 5 anys aproximadament. Quina mirada! M'intimidava a mi mateix! Aquella mirada tant forta no era una mirada per un nen, ni tant sols ara com a adult puc tenir-la d'aquella manera. M'agradaria saber què tenia al cap en aquell moment. Què podia estar pensant que pogués aterrar-me ara?

Autoadmiro al meu jo de fa 16 anys. Crec que encara he d'aprendre molt de mi mateix

(Pendent de fotografia - si puc escanejar-la la penjaré)