Reducció a l'absurd

Quan un nen idiota ho és des de petit i no se'n amaga, sovint surten idees pròpies de la seva condició: extravagants i no molt normals. Fa un temps, quan la gent li preguntava quin era el seu objectiu a la vida, tot i que li preguntaven poc, la seva resposta era alguna cosa com "reduir el món a l'absurd, així tothom podrà ser feliç". Suposem que per una causa noble. Aquest objectiu mica en mica va perdre importància i altres van passar per davant.

Oblidant aquest objectiu que cada vegada anava adquirint un sentit diferent, però sempre un plantejament pràctic, perdia una part de si mateix. Així, l'objectiu va començar amb una cosa com "si tothom fos igual d'absurd que jo, el món seria feliç i despreocupat" a lo que els altres li responien "o molt desgraciat..." i segurament tenien raò. Seria una situació insostenible! Tanta gent igual!

Més endvant va anar adquirint una certa lògica partint de bases molt il·lògiques: el subconscient. concepte molt psicoanalític, però per suposat és un concepte aplicat. Creixes i aprens sobre la simbologia de les paraules i dels actes, de la manera en que es transforma i es comprén (de compressió) la realitat a fenòmens intel"ligibles per preservar la nostra integritat. Com un sistema de seguretat, però alhora mereix atenció per rebre'n una lectura acurada i no evitar que ens causin patiment.

Què cony vull dir amb això? Vull intentar relacionar-ho.

Perquè m'imagino que estic prenent una birra amb una cabra? O un té amb una zebra? Perquè una birra i perquè una cabra, perquè un animal? Potser m'estic imaginant que faig un té amb una zebra perquè estic "ratllat" i vull parlar-ho amb calma, enlloc de beure i fer el "cabra".

L'absurd, inconnexe, idees aleatòries... són realment així? És l'absurd producte d'una creativitat profunda? Podem estar fent connexions a nivell inconscient i expressar-los amb el mateix llenguatge simbòlic? Des d'una lectura pragmàtica no podem accedir al significat real de les paraules perquè no són paraules, sinó símbols sobre el que volem transmetre i no ens permetem.

Potser allà on aquell nen absurd deia "reduir el món a l'absurd" potser estava dient en realitat "amplicar a cada persona des de dins per treure'n el millor". Potser la millora manera de reduir el món a l'absurd és ampliant-nos i entenent que ens passa quan imaginem. Potser relacionar dues idees que no tenen cap sentit, tenen un sentit.

Potser no importa perquè aquell nen era idiota, i ningú el va voler entendre, així que probablement ell ja va decidir abandonar els seus somnis.