Jo el declaro...CULPABLE!

La societat està fatal, on anirem a parar? És culpa de la societat! Vivim en una societat... normal que passin aquestes coses en aquesta societat... El nen d'en Fulano és un drogadicte, la societat no els hi ensenya valors. La germana de la Maria s'ha quedat prenyada amb 14 anys... El nen que maltracte als seus companys...

Bàsicament la societat és un cap de turc. Un lloc on pots apuntar amb el dit i desprès espolsar-te les mans perquè saps que no et pots equivocar. Saps que tots provenim d'una educació i d'un context "social". És un bon comodí a utilitzar quan no coneixem les causes reals dels problemes. No acceptem la nostra participació en ella, però si ens sentim fortament influenciats per el seu poder.

Però... la societat som nosaltres! Perquè no acceptar directament la nostra culpa i no evadir-la a través d'un intermediari neutre, que prop de queixar-se, el màxim que pot fer és culpar a tots els que la conformen.

Així, culpant a la societat ens culpem a nosaltres sense sentir-nos culpables.
Gran paradoxa

Comentarios

Entradas populares de este blog

Al partir

Arden