Malastrugança
Desprès d'un matí de feina en la qual mai surts a la hora que et paguen, sinó més tard, perquè amb el temps que tens mai n'hi ha prou si vols que les coses es facin bé.
Surts, cansat, tard i amb ganes de pensar en moltes coses que no siguin la feina...
la bici no hi és.
La bici no hi és!
La bici que fa un mes que t'has comprat. La mateixa bici amb la qual et van posar una multa que encara has de pagar. Ara també has de pagar la bici, un altre cop.
Perquè no et quedi cap dubte de que te l'han robat et deixen un candau de seguretat rebentat allà al terra. Un dels 3 candaus que et vas comprar, 3 perquè vas pensar, amb 1 de sol et robaran la bici. Et tornes a equivocar, 3 no són suficients. Potser hauries de comprar un candau sense bicicleta, i lligar el candau a l'arbre, segur que també te'l robarien.
Penso que hi ha imbècils que no es dediquen a robar objectes per vendre'ls sinó pel rep
te de robar-los. Me'ls imagino pensant "Anem a rebentar 3 candaus de cop, que l'últim cop només vaig poder amb 2".
Vas caminant cap al metro, cap al bicing, cap a la botiga de bicicletes, cap a la botiga de candaus (que no es la mateixa que la de bicicletes), dona igual cap a on, camines per buscar alguna cosa, esperant que pugui substituir el buit existencial i pràctic del teu mitjà de transport, pensant en tot allò que no et compraràs a partir d'ara, amb tot allò amb el que hauràs de retallar diners perquè tampoc te'ls regalen, de fet surts de treballar per poder comprar-te una bicicleta que et portarà a treballar (tot es queda allà mateix) quan una dona de no més d'1 metro 30 centímetres, amb una taula de plàstic, una cadira de tela i un cartell que posa "Te leo la mano y te tiro las cartas del Tarot".
Ja que jo a les mans no hi tinc lletres:
- Cuanto vale?
- Que te tire las cartas?
- Si
- 10 €
- ... es un poco caro para estarte 5 minutos diciéndome tonterías (pensava, que es va quedar amb un: es un poco caro)
- Te puedo leer la mano por 5
- En la mano no tengo letras (pensava, que es va quedar amb un) no, sólo me interesaba las cartas.
- Cúanto me pagarías?
- 5 por las cartas
- Vale, porqué veo que lo necesitas
- Creo que lo necesitas mas tu (pensava, pero es va quedar en un somriure forçat)
I ella, amb poca destresa, amb dificultat a causa d'unes ungles gastades, va girar la primera carta...
Comentarios
Per això pensava en si no era més pràctic fer-se del bicing, en lloc de comprar-ne una.
Com davant una situació com la que et roben la bici, el resultat final sigui tant dispar com topar-te amb una vident.
Al final la bici és el de menys...