amb B de Govern
El Clergat i el Govern sembla que juguin a tocar-se la part de darrera tot el dia.
Mentres una colla d'intolerants/tolerants (perquè amb la democràcia ja es sap que hi ha de tot) ens diuen que a les escoles haurien de prohibir el burqa, o no, ens trobem que els cures diuen que "no haurien de prohibir cap tipus de símbol religiós".
Està clar quin és el seu anunci "si ara prohibiu el burqa, potser demà prohibireu la meva creu". Tot i que hi hagi un interés en preservació pròpia en el fons fons fons, la seva intenció és bastant tolerant, i em sembla molt encertada i coherent.
El que em sembla és que no s'està gestionant gaire bé l'assumpte, molta gent recolza la opinió de "prohibir-lo en llocs públics" de manera que hi hagi més llibertat. Perquè el burqa és un símbol opressor per la dona, i en una societat civilitzada com la nostra no es pot permetre aquest pas enrere. Molt bé, un argument molt d'esquerres i lliberal. Però ja estem amb el que ens passa sempre, que lliberal no és alliberar. I nosaltres no som ningú per alliberar (o col·lonitzar) culturalment a ningú més.
Què està passant? Posicions radicals dels afectats. Si abans podia (perquè donavem el dret a escollir, que això a mi em sona molt més lliberal que no cap altre argument) portar el burqa, ara m'obliguen a treure'l, doncs per els meus collons (que són la meva religió) el porto! I ja veuràs com d'aquí no em mous!
Pels que estan a dalt, i no al cel, sinó assegut en butaques i cobrant del que treballen els meus pares, perquè no observeu el canvi social que hi ha, de manera automàtica als paísos musulmans estan perdent aquesta simbologia religiosa, i 
cada vegada estan canviant més aquests valors. Si nosaltres ens mantenim en la postura que ens hem mantingut sempre, també veurem com les dones musulmanes al nostre país mica en mica van lluitant per els seus drets. PERQUÈ JA HO HAN ESTAT FENT SENSE LA NOSTRA AJUDA!
cada vegada estan canviant més aquests valors. Si nosaltres ens mantenim en la postura que ens hem mantingut sempre, també veurem com les dones musulmanes al nostre país mica en mica van lluitant per els seus drets. PERQUÈ JA HO HAN ESTAT FENT SENSE LA NOSTRA AJUDA!Però sempre acabem treient l'orgull lluitador i ens volem sentir herois de les nostres ideologies. En fi, és el que passa quan posem els nassos a l'evolució natural. Que acabem treient el més radical de cada costat.
I des d'una punta, qualsevol es mata a escoltar als que hi ha a l'altre!
Comentarios
En un estat aconstitucional no es permeten imatges religioses al col·legi, però els musulmans no pengen estampetes a la paret, sinó que porten, traduit al llenguatge cristià, un "crucifijo" a sobre.
Com pot ser considerat una imposició cultural?
Pel que fa a l'alliberació de les dones, tot i que és necessària i va progessant al seu ritme, si es força ja no és alliberament: és perpetuar el caràcter submís; en aquest cas, resignades a treure's el que, per moltes, forma part de la seva identitat.