Inseguretat drogoadictiva
Mail: Moli, potser és que no sé funcionar sota pressió, em poso nerviós i tot el que podria escriure es queda empresonat dins la pell.
Si vols publicar unes línies que hagi escrit jo, et passo una anècdota que vaig escriure l'any passat i que no vaig acabar de publicar no sé per quin motiu (manies meves, suposo).
No és res de l'altre món, més aviat tendeix a ser insignificant, així que si vols, publica el que has escrit tu, que jo estic tan espès que per més que ho he intentat, no hi ha hagut manera de traçar dues línies seguides··" (vull pensar que és perquè estic ofuscat de llegir Parella, sinó ja em preocuparé jaja`^")
aprofita bé els fugaços instants que estaràs x la teva magnífica terra
xaooooooo!
PD: si de moment publiques el de l'Albert i després estic mínimament inspirat, ja t'enviaria algo q no fos basura^^U", d moment escull si ho penges o no, al teu gust
Passatgers sense nom comparteixen un vagó de tren de la Renfe, a mitja tarda d’un dia d’hivern. Tothom roman ocupat en els seus quefers, ningú es preocupa de ningú. Uns llegeixen, d’altres escolten música, algú dorm...
En la parada prèvia a la meva, puja un grup d’adolescents que han començat la festa, anticipant-se a la nit. Calculo que no deuen tenir més de setze anys ni més intel·ligència que un nen de guarderia, pel que van demostrant. Comencen a beure i a fumar, a fer xivarri en termes monosíl·labs, a presumir de sexe i a ballar una música de rap que intento camuflar amb el meu MP3. Una veu serena em distreu de la lectura,sobtat pel contrast.
- Por favor,chicas, apagad el pitillo – sento la veu d’un senyor gran.
- Ni le hagáis caso a ese viejo – una amiga a l’altra.
- No me meto en cómo aprovecháis vuestra juventud, pero os pido que esperéis a bajar del tren, estoy delicado de...
- Lo que te decía, que tiene un pie en la tumba.
- Uno y medio, a decir verdad – continua l’ancià, impertorbable –. ¿Me ayudáis a conservar el otro? Si os cuidáis, con suerte, llegaréis a mi edad.
- ¿Qué es lo que te pasa, “pesao”? ¿Se puede saber por qué coño sigues tocándonos las pelotas?¡Ábrete!
- Si os lo dijera con ese ímpetu, ¿lo dejaríais? Ya no por mí, sino por vosotras.
- Una pregunta: ¿Por qué sigues tratando bien a quien te da por el culo?
- Cada uno sólo puede ofrecer lo que guarda en su interior – conclou, allunyant-se lentament, deixant-les sense paraules. Només la música irromp al tren, que ha baixat uns graus de temperatura.
Si vols publicar unes línies que hagi escrit jo, et passo una anècdota que vaig escriure l'any passat i que no vaig acabar de publicar no sé per quin motiu (manies meves, suposo).
No és res de l'altre món, més aviat tendeix a ser insignificant, així que si vols, publica el que has escrit tu, que jo estic tan espès que per més que ho he intentat, no hi ha hagut manera de traçar dues línies seguides··" (vull pensar que és perquè estic ofuscat de llegir Parella, sinó ja em preocuparé jaja`^")
aprofita bé els fugaços instants que estaràs x la teva magnífica terra
xaooooooo!
PD: si de moment publiques el de l'Albert i després estic mínimament inspirat, ja t'enviaria algo q no fos basura^^U", d moment escull si ho penges o no, al teu gust
Passatgers sense nom comparteixen un vagó de tren de la Renfe, a mitja tarda d’un dia d’hivern. Tothom roman ocupat en els seus quefers, ningú es preocupa de ningú. Uns llegeixen, d’altres escolten música, algú dorm...
En la parada prèvia a la meva, puja un grup d’adolescents que han començat la festa, anticipant-se a la nit. Calculo que no deuen tenir més de setze anys ni més intel·ligència que un nen de guarderia, pel que van demostrant. Comencen a beure i a fumar, a fer xivarri en termes monosíl·labs, a presumir de sexe i a ballar una música de rap que intento camuflar amb el meu MP3. Una veu serena em distreu de la lectura,sobtat pel contrast.
- Por favor,chicas, apagad el pitillo – sento la veu d’un senyor gran.
- Ni le hagáis caso a ese viejo – una amiga a l’altra.
- No me meto en cómo aprovecháis vuestra juventud, pero os pido que esperéis a bajar del tren, estoy delicado de...
- Lo que te decía, que tiene un pie en la tumba.
- Uno y medio, a decir verdad – continua l’ancià, impertorbable –. ¿Me ayudáis a conservar el otro? Si os cuidáis, con suerte, llegaréis a mi edad.
- ¿Qué es lo que te pasa, “pesao”? ¿Se puede saber por qué coño sigues tocándonos las pelotas?¡Ábrete!
- Si os lo dijera con ese ímpetu, ¿lo dejaríais? Ya no por mí, sino por vosotras.
- Una pregunta: ¿Por qué sigues tratando bien a quien te da por el culo?
- Cada uno sólo puede ofrecer lo que guarda en su interior – conclou, allunyant-se lentament, deixant-les sense paraules. Només la música irromp al tren, que ha baixat uns graus de temperatura.
Joan Guasch
Comentarios
Tas loco nen! Tú tienes un lío en la cabeza...
si tengo un lío en la cabeza, me voy a kejar al pelukero: le ordené 1peinado calvo de pensamientos
(o kiza voy a agradecerselo)