Desgràcies!

Últimament Islàndia ha estat un tema a la boca de tothom.

Ha estat una desgràcia natural que ha afectat a milers i milers de persones, sobretot als jugadors del Barça, però a milers i milers de persones.

S'ha comentat molt el "quina putada que no puguis tornar a casa" o el "t'imagines que..." i sobretot de "quanta pasta s'ha gastat la gent per tornar". S'han parlat de moltes coses, però el que ningú ha parlat és de les grans dosis de solidaritat que s'han donat a diferents llocs del món, les acollides a cases de desconeguts, les companyies,...

Tampoc he sentit que ningú parlés de lo genial que seria que et passés, perquè siem sincers, els que han pagat un pastón per tornar són molts empresaris que els han cobert els gastos l'empresa. I si, tothom ha hagut de pagar més per tornar (sigui per hotels, busos) però només han sortit als diaris els que han hagut de pagar més.

Tinc molt clar que afectats arriba a la xifra de milers i milers, però desgraciats?? A mi em passa que perdo un aviò o el passaport a un altre país, i m'he d'esperar uns dies, i la veritat, molesta, pagues el que faci falta però no ho oblides en tota la vida, la vegada aquella que et vas quedar cardat a un altre país. I desprès pagaries per reviure-ho!

Si et pots pillar un bitllet a Tailandia, te la sudarà pagar 100 euros més per esperar 3 o 4 dies a que se'n vagi el "humo negro". Penso que l'anègdota no és la desgràcia, i que en la majoria dels casos es quedarà com a quelcom anegdòtic. Punt.

Però l'altre dia vaig pensar en alguna cosa, que encara ningú s'havia atrevit a mencionar...

I la gent d'Islàndia? La gent que s'està menjant la cendra literalment, perquè creieu-me que per les vies respiratòries estar en aquella illa no deu fer molt bé. Però ningú ha comentat que allà no només no poden volar sinó que han de vigilar el que respiren (imagina't ara estimada persona preocupada per no poder tornar a casa en 3 dies, que t'has de preocupar una setmana, o més de que no se't emplenen els pulmons de cendra). Perquè no ens posem a llepar cendrers a veure si ens sentim desgraciats o no?

Sembla mentida, que un cop més, ens deixem escandalitzar per les notícies que ens ofereix el mitjà de comunicació, i no ens parem ni a analitzar quins problemes s'amaguen darrera dels morbos de primera pàgina.

Som pèssims lectors!