Celebration Day

Perquè a vegades no cal voler trascendir amb les paraules.

Perquè no tot el que s'escriu és per voler arribar a algun lloc.
Perquè no tot el que s'escriu és per deixar petjada.
Perquè a vegades les coses passen.
Perquè a vegades les coses són passades.
Perquè a vegades les coses passaran.
Perquè a vegades les coses que passen s'expliquen sense anar més enllà.
Perquè les coses arriben.


Perquè avui quan m'he despertat desprès de fer la migdiada, i m'he tornat a adormir amb la sensació de que el meu cor feia el soroll com un rellotge de corda, i per uns moments m'he pensat que podria ser un robot.

Perquè el blog compleix 200 entrades.
Perquè jo compleixo 22 anys.

I sobretot, per el més important de tot. Que al meu cor hi hagi algú que sempre segueixi donant corda, per més entrades i per més anys.
Petons per tots!!!

Comentarios

Albert Pou ha dicho que…
Doblement felicitats!
I ànims per continuar així, amb ganes de dir coses, ja siguin transcendents o no. Perque sovint les coses transcendents ho són després de la opinió del gran públic, o quan ets mort, i no quan ho acabes de parir (i això va relacionat amb lo de St. Jordi que deies).
Cuida't
26 de abril de 2010 a las 10:52
Hest ha dicho que…
No és una persona sola la que segueix donant corda al teu cor, en són moltes i de diferents llocs.
Felicitats!
26 de abril de 2010 a las 11:14
GusyluS ha dicho que…
en fi, avui entro al teu blog i resulta que es el teu aniversari, i que ademés has complert les 200 publicacions, la qual cosa es com un aniversari, i està bé perque així us felicito a tots dos. Pero sobretot et felicito per ser capaç de conmourem, encara que potser no és gaire complicat, però m'alegra saber que tu també pots fer-ho.
26 de abril de 2010 a las 17:21
Guasch ha dicho que…
Que mai s'acabi la corda d'aquest blog, ni la passió amb què l'escrius.

Per molts d'anys, molinet!

Fins i tot els immortals envelleixen
26 de abril de 2010 a las 20:17
aneris ha dicho que…
A tu se't menjaran les arrugues, però cadascun dels teus escrits romandrà imperturbable al pas del temps.

Escriure és el millor que hi ha!

Felicitats
27 de abril de 2010 a las 18:42
Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Al partir

Imagen
Estábamos de pie, quietos, sin mediar palabra. Ante nosotros se imponían las cuatro columnas de Bellaterra. Un lugar que siempre que podía evitaba. Evitaba ir por la autopista que las deja ver. Y si no había más remedio que circular por allí, cuando las cuatro columnas podían alcanzar mi vista, ladeaba mi cabeza hacia el otro lado, como cuando uno aparta la mirada cuando alguien con quién no hay demasiada confianza se desnuda. Seguramente lo hacía para evitar la nostalgia. Un sentimiento horroroso que sentía que hacía años el mundo del marketing había fagocitado. Había encontrado un filón para vender cualquier mierda. Apelar a la nostalgia de un mundo mejor, un mundo que ya no existe, un mundo que estuvo en nuestras manos y se fue estropeando, oxidando, una realidad a la que ya se le notan las costuran, o que quizás, directamente está rota, y con ese vacío “nuestro” y con ese afán de “ellos” para vender, se creaba el caldo de cultivo perfecto para hacernos revivir una realidad virtual....
Leer más