Windows
Tinc una obsessió, i ja fa molt temps que em passa. Crec que és alguna cosa de ja fa anys, d'aquelles que consideres "de tota la vida". Em passa i no ho puc habitar i crec que amagar alguna cosa més profunda a dins:
Les finestres m'hipnotitzen.
Sembla normal, però és absurd que m'hipnotitzin tant. A classe, a la consulta del metge, a l'habitació, al menjador, al tren, al bus, a l'avió, a les altres cases... sempre i allà on sigui! Tinc la necessitat de mirar enfora, i a vegades no em cal mirar res concret, només una mirada perduda en un infinit. Perquè quan hi ha una finestra, hi ha un món infinit que només es pot veure des d'aquest rectangle.
En canvi, quan estic a fora de les finestres, no he tingut mai la necessitat de saber que és el que hi havia a dins. Potser és perquè tinc la tremenda necessitat de sentir-me lliure. Potser no estic fet per estar en un lloc tancat, potser només em serveix per dormir tranquil i protegit, però viure-hi només m'encadena a un espai on només puc escapar-me amb els ulls i amb el cap. I ja és molt!
El meu cap projecta de dins cap enfora, i ajuda a desconnectar de fora per poder connectar amb el que tinc a dins. Seria com sortir d'una bombolla per entrar a una bombolla encara més petita, però més lliure, amb molta capacitat de crèixer.
Potser un dels objectius d'aquest blog, i un dels meus objectius és fer crèixer aquestes finestres a través de les quals veiem el món. Espero aconseguir-lo, i que ens trobem tots mirant enfora, o ens trobem tots a fora, essent observats des de dins.
Les finestres m'hipnotitzen.
Sembla normal, però és absurd que m'hipnotitzin tant. A classe, a la consulta del metge, a l'habitació, al menjador, al tren, al bus, a l'avió, a les altres cases... sempre i allà on sigui! Tinc la necessitat de mirar enfora, i a vegades no em cal mirar res concret, només una mirada perduda en un infinit. Perquè quan hi ha una finestra, hi ha un món infinit que només es pot veure des d'aquest rectangle.
En canvi, quan estic a fora de les finestres, no he tingut mai la necessitat de saber que és el que hi havia a dins. Potser és perquè tinc la tremenda necessitat de sentir-me lliure. Potser no estic fet per estar en un lloc tancat, potser només em serveix per dormir tranquil i protegit, però viure-hi només m'encadena a un espai on només puc escapar-me amb els ulls i amb el cap. I ja és molt!
El meu cap projecta de dins cap enfora, i ajuda a desconnectar de fora per poder connectar amb el que tinc a dins. Seria com sortir d'una bombolla per entrar a una bombolla encara més petita, però més lliure, amb molta capacitat de crèixer.
Potser un dels objectius d'aquest blog, i un dels meus objectius és fer crèixer aquestes finestres a través de les quals veiem el món. Espero aconseguir-lo, i que ens trobem tots mirant enfora, o ens trobem tots a fora, essent observats des de dins.
Comentarios