Quick

Surt de casa a la hora justa. Ni més tard, ni abans. Sap el que ha de fer i el temps que necessita per fer-ho.

Surt ràpid, al seu ritme habitual.

Va a un caixer, no funciona.

Prova amb un altre, aquest no li agafa la targeta.

Prova amb un tercer. Aquest no està operatiu els caps de setmana. En serio? Caixers no operatius els cap de setmana?

Va a l’estació de tren. Sap que si perd el tren, es perd la reunió, i si algú es perd la primera reunió de feina, ja es pot acomiadar de treballar a aquell lloc. La reunió estava posada des de mesos abans i tothom ja havia confirmat la seva assistència.

A l’estació no li accepten la targeta. Es veu que no es pot pagar amb targeta. No tothom té sempre 25 euros a la cartera.

Surt, sap que fa tard, troba un caixer, per fi pot treure els diners. Tot i que el caixer no es dona la pressa que podria donar-se.

Corre, ara corre i quasi vola. No hi ha temps d’agafar el bitllet, però almenys si l’enganxen al tren ho podrà pagar. Perquè sinó el farien baixar del tren i tampoc arribaria a la reunió, a més buscaria més problemes dels que necessitava en aquell moment.

Corre per les escales, salta. Per obres a l’estació, l’accés a la seva via estava tancat, havia de sortir i buscar una altra via. No hi havia cap altra via. Des de l’altre andana veu el tren que ja està aparcat, i comuniquen que “és a punt de sortir”. No hi ha temps per pensar. Salta a les vies.

Es posa davant al tren, fent senyals al conductor, demostrant com necessita agafar aquell tren. El tren espera, ell puja a l’altra andana i és a punt d’entrar a la porta quan...

El conductor tanca les portes i marxa. Devia considerar que la seva imprudència mereixia un càstig.

Ara només li queda esperar el següent tren, que tardarà 1 hora en arribar. A més arriba 30 minuts més tard que la resta de trens, ja que fa més parades. A més, fa olor a orins i els seients estan bruts, suats, i espera que la olor a orins no provingui del seient. A més, el tren arriba amb 45 minuts amb retard, deixant passar a altres trens per davant. Ningú entenia que passava a l’estació, però ell ja portava 2 hores esperant aquell tren horrible.

Portava 2 hores esperant aquell tren que el portaria a enlloc, aquell tren que havia anat perdent el sentit encara sense haver començat el seu trajecte.