Som fàcils

"Se'ns escapa la llibertat per el forat que van dir que portava a ella"


I això no se'ns pot discutir, volem que no ens compliquin la vida. I d'alguna manera la tecnologia ha vingut a suplir aquest forat, a aconseguir que no perdem el temps amb foteses que es poden fer soles i poder centrar-nos en allò que és verdaderament important.

De veritat?


El cas d'Internet, és una eina brutal, supercomunicativa, superinformativa, supermassiva i supercamuflada. Aquell espai que és la nostra habitació de la qual ens voldriem separar, obrim l'ordinador i ens trobem en un món immens, semireal, intens i nou.


Internet crea milers de realitats alternatives, crea un nou tu, i mil nous tu si ho vols, pots ser el que vulguis i opinar sobre el que vulguis.


Penso que un dels gran poders d'absorció de l'internet ve a partir d'aquí, relacionant-la amb la teoria de l'espai personal, amb internet desapareix completament aquesta barrera, ja no hi ha fronteres, el teu espai personal és infinit, tens un món personal en una pantalla. Pots estar visquent en un pis de 30 m2 però en aquests hi ha lloc per una taula amb un ordinador, i és suficient perquè l'espai virtual és infinit.

A més a més, d'alguna manera quan tu tens el teu espai personal, et delimites un espai de seguretat dintre el qual hi és el teu "jo". Amb internet passa una cosa curiosa i és que aquest espai de seguretat és més difuminat, el "jo" també queda difuminat i la intimitat és un concepte que té un significat completament diferent.


Podria ser una altra entrada, però ja que va de lo fàcils que som i de les comoditats que busquem, el facebook n'és un gran exemple.

On abans teniem un espai de comunicació personal amb els contactes desitjats (messenger), abans teniem un espai on penjar les nostres fotografies i fer àlbums (flickr, picassa), teniem un espai on posar frases breus, que ens obligava a exprimir al màxim allò que voliem dir i a ser originals amb poc espai (twitter), els jocs per jugar online (jippii)...

I podriem estar així per analitzar cada funció. Ara tot hi és en un sol espai, en una sola pàgina condensat, no cal que tinguis 30 comptes a 30 llocs diferents perquè amb 1 sol, encara que més deficient que tots els altres junts i encara que desprotegit a nivell legal, és fàcil, ràpid i per tant més utilitzat.

És massa, és monopolitzar lo que ja era monopoli, és un gegant i és devastador, i som fàcils perquè per no complicar-nos la vida amb 10 programes especìfics, n'agafem 1 que supleixi aquestes necessitats bàsiques d'aquest nou espai personal infinit del què parlavem.

Al final? Els nostres límits ja no hi són, som l'ordinador, som l'internet i estem a mig pas de Matrix i som fàcils. Som fàcils perquè nosaltres ho hem volgut. Som fàcils perquè ens facin el que vulguin. Se'ns escapa la llibertat per el forat que van dir que portava a ella.

Ara l'últim que han tret són les "Notas", que venen a ser publicacions una mica a l'estil blog. Així que imagino que aviat hi haurà una migració de bloggers a utilitzar el seu facebook ja que d'entrada serà més fàcil estendre allò que es publica.

Si és cert que Google també té diferents serveis i que alguns d'ells s'han anat acumulant entre el buscador i el nou navegador, però són espais molt diferents i connectats amb més sutilesa, i que la pretenció no és la comoditat sinó un servei més específic.

Sigui com sigui, sempre hi haurà clàssics per tot, gent que encara porta rellotges de butxaca, gent que encara mira Casablanca, gent que escolta vinils, gent que faci servir el blogger, gent que escolti Chopin, gent que llegeix la Odissea i gent que atropelli iaies!

Què, feia temps que no sortien eh?