Eliza
Les esglèsies, temples sagrats que han estat tant estimats com odiats al llarg dels segles.
La casa del Senyor i de tot aquell que el considerès el seu pastor, un espai per la caritat del clergat benevolent i acollidor. Un lloc per apiadar els pecats i demanar perdò.
Per mi les esglèsies són llocs fantàstics, són un reflex del cicle de la vida mateix.
Allà on un nen neix i se li posa el nom que durà al llarg de tota la seva vida.
Allà on un home format i una dona formada s'uniran en sagrat matrimoni fins que la mort (o el desamor) els separi, on dos èssers passen a formar una institució, l'inici d'una família
I aquest cicle es tanca amb la mort, els rituals litúrgics que acompanyen a aquells que ens abandonen. Acompanya allà on s'acaba la vida
Són espais de riquesa i majestuositat que entre les seves parets gruixudes i amaguen els més amargs pecats i les més greus de les tortures. Són espai que s'han elevat amb la caritat i amb el poder de l'Imperi Religiós que ha anat acumulant al llarg dels anys.
Un espai que és una espasa de doble fil, per un costat ens porta a la llum, i per l'altre creiem que l'única esglèsia que il·lumina és la que es crema.
Un espai excepcional d'arquitectura i bellesa absoluta.
Una esglèsia és la vida mateixa, és el reflex del cor de l'home i el temps que hi passi en aquesta vida. I quan mori el que queda és l'esquelet, l'esglèsia mateixa sense contingut i amb les portes tancades esperant un nou bateig perquè els seus vitralls puguin tornar a fer-ne de la llum un quadre de colors.
Comentarios
Que moltes vegades m'he preguntat, si la gent no haugès pensat que les construia per un Deu, les haguessin fet tant maques?
De todas maneras, es más sencillo recurrir al pensamiento de "si hubiesen pensado eso, probablemente ni se hubieran construido". ¿Valoras únicamente el mensaje, o puedes ver más allá? Quizá ves los pósters soviéticos y piensas "uh què dolent, no m'agrada gens", o ves los edificios de la escuela de Chicago o incluso de Bauhaus y te parecen pobres.
Tanto la belleza como la majestuosidad no lo es todo. O sino coge un cuadro de Fra Angelico, de el Greco, de Degas, de Malévich, de Kokoschka o de Pollock y a ver qué denominador común sacas que no sea "bonito/feo".
Donde no hay, no se puede rascar.
A més trobo molt atrevit creure's amb el dret de deixar en una ultima frase; "Donde no hay, no se puede rascar", no en saps res del que hi ha per tant no ho pots afirmar.
Podrien haver cregut que les feien per uns reis, per exemple, i fer-los amb la mateixa bellesa. Mentres hi hagi diners o esclaus, qui ho dissenya mana. Tenien molt clar el que volien, que sobresortís per sobre de les cases, que destaquessin per sobre de qualsevol altre element.
Per altra banda, agrairia que els comentaris en resposta a altres comentaris es poguessin fer des del respecte, i es tractessin sempre de crítiques constructives i no un insult gratuït.
No tolero en el meu blog que hi hagi actituds despectives per el simple fet de no compartir el que es diu. És completament contrari a la ideologia d'aquest espai.
Tothom està obert a rebatre, concretar i matisar altres comentaris, dir perquè un creu que l'altre s'equivoca, però la manera de fer-ho és absolutament vital.
Lo que quiero decirte con esto es que no son necesarias más palabras, porque se palpa, se nota a leguas tu... conocimiento, opinión, o como prefieras llamarlo, ahí no entro porque simplemente no me interesa lo más mínimo.
Las formas no las corrijo, porque lamentablemente (aunque afortunadamente para ti), tu comentario ha quedado clarísimo... y también, lamentablemente, gracias a gente con estas alardes de originalidad el arte tiene un papel tan precario, por gente que no sabe diferenciar "soy ateo y odio la iglesia y religiones" con simplemente, "arte". Y por esto mismo, el arte sacro es tan jodidamente denigrado, por despabilados que quitan mensaje y cargan con todo ello.
Y añado, en este blog, tanto las "actitudes despectivas" como las barbaridades deberían ser censuradas. Yo lo apoyo, y estoy a favor de censurarme, porque los supuestos improperios que he soltado (cuando he expandido una actitud que has dejado patente) los volvería a repetir. De la misma manera para mí el primer comentario insulta la inteligencia y eso tampoco debe quedar impune!
"Insulta la inteligencia", no puedes justificar tu comentario e impersonalizarlo después diciendo que es por respeto a ella.
La inteligencia puede enseñar. Y quien diga barbaridades por desconocimiento puede aprender (que es el deber del que sabe, instruir), y quien abuse de ella debe poder corregir y utilizar la inteligencia y el conocimiento con cierta humildad para un fin positivo.
La arrogancia no es una muestra de inteligencia.
Y puesto que el post habla ante todo de iglesias y no de asuntos personales:
Si, estoy de acuerdo en que el arte sacro ha sido castigado y despreciado injustamente por aquellos que se han dejado llevar por una cuestión ideológica que no artística.
Pero era Jesús que decía "Padre, perdónalos porque no saben lo que hacen", o lo que dicen.