Microrelat de 75 paraules (III)

Com el fil de llum que creua l’horitzó, filant un teixit de pentagrames, bolcats en una simfonia clàssica composada amb clau de sol, la clau que obre les portes d’una terra sembrada amb els colors d’un solstici d’estiu, els colors d’agafar embranzida per saltar al buit amb el vent recolzant el fulgor de la nostra mirada, somnis d’un mar de pestanyes en la barca del temps. Això sóc quan et beso.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Al partir

Arden