Microrelat de 75 paraules (III)
Com el fil de
llum que creua l’horitzó, filant un teixit de pentagrames, bolcats en una
simfonia clàssica composada amb clau de sol, la clau que obre les portes d’una
terra sembrada amb els colors d’un solstici d’estiu, els colors d’agafar
embranzida per saltar al buit amb el vent recolzant el fulgor de la nostra
mirada, somnis d’un mar de pestanyes en la barca del temps. Això sóc quan et
beso.
Comentarios