Esperit Sant

I en el nom del Pare, del Fill, de l'Esperit Sant... Amén!

Desprès d'aquella missa que van fer a l'aire lliure, la família Reventós va poder finalment enterrar l'avi, el que havia fundat l'empresa, aixecar-la i donar-li nom. El seu fill, Miquel Reventós havia continuat amb la feina del seu pare amb tant èxit com ell. Va ser un bon mestre l'avi Reventós. Un dels pensaments que va ocupar el cap d'en Miquel durant l'enterrament va ser "què passaria el dia que ell morís, qui portaria l'empresa?". Perquè en Miquel tenia dos fills, però cap dels dos prometia, tots dos vivien a dalt d'un núvol i no treballaven per aconseguir res. "Els falta compromís", pensava en Miquel, i a més a més pensava que era culpa de la seva dona.

Quan van acabar d'enterrar a l'avi, van llançar un Colom Blanc, simbolitzant l'Esperit Sant, i per un moment, tothom va veure que al volar, al seu voltant s'hi feia una àurea màgica, com si l'Esperit Sant estigués beneïnt aquell moment.

Fins que un cotxe la va atropellar i va quedar enclastada al seu vidre.