Tinc un gra!

A molts de nosaltres (veinteanyerus) encara ens surten grans. Motiu de desgràcia absoluta per el mal efecte que fa a la nostra cara, i per el suposat despreci que causarà en tothom en què el vegi. Moltes vegades, un no para atenció a aquestes ximpleries, però per sort els ximplets ja tenen la bondat de fer que t'hi fixis, "mira, m'està sortint un gra!", i potser d'aquesta manera el despreci quedi alleugerit al reconèixer'l.

És difícil explicar perquè algú diu als altres que es fixin en alguna cosa que en realitat no voldria que ningú veiés. Jo penso que tampoc cal fer-ho evident.

Estic parlant del que no volia. La qüestió és que ens molesta que ens surti grans, no per el dolor que pugui causar, sinó per l'impacte visual en nosaltres, el rebuig dels altres, i per tant la baixa autoestima en nosaltres.

A mi la veritat és que no em molesta, de fet, o me la suda o m'agrada. Quan em surt un gra em recorda que encara tinc un punt d'adolescència, i per tant un punt de bojeria, d'inconsciència, de passió. Em recorda que encara sóc jove, i que encara queda temps, per el que sigui.

Espero que quan us torneu a veure un gra al mirall, us el mireu amb més il·lusió.

REBENTEM-LOOOOOO!!!!! PUUUUUUUUUUUUSSSSSS!!!!!