U-ESE-A! U-ESE-A!

Avui Amèrica ens ha fustigat a Espanya o Catalunya (depen de on situeu la vostra pàtria, que no diguin que és un blog d'opinió política, perquè ho és però ho encobrirem com sigui!).

Teniem una cosa que no tenia preu. Una màquina de somriures infinits, que l'únic que necessitava era una cervesa de tant en quant. Una màquina que fa veure la vida amb uns ulls en forma de + que canviaven el prisme de la realitat. Una màquina que només tenia ganes d'animar.

Està clar que una cosa així, en un país com el nostre dura poc temps. O arriba algú i se l'endú, o un altre país que pugui resultar més atractiu per la màquina se la pugui quedar. Des d'aquí només ens queda esperar que a l'altre país no es senti com a casa, i que decideixi tornar. Tot i que li desitgem tot el contrari, que s'hi senti, i que torni només si és per estar millor.

Un petonet, esperem que siguin uns grans mesos!

Comentarios

Albert Pou ha dicho que…
Que parles d'en JuanCa Navarro?
Però si finalment està al barça!
Aix moli... no t'enteres de re eh...
Moli ha dicho que…
Jajaja hem aconseguit que torni per sort! En Navarro va ser una batalla guanyada.

Entradas populares de este blog

Al partir