Improvisación

Una companya em va dir que escriure sobre coses que ja havia pensat, un cop les veia posades en lletres les avorria, i les eliminava. Que el que ella sabia fer era posar-se a davant de la pantalla i escriure, i les coses ja sortien bé per si soles. Davant d'això vaig dir, "prova-ho ni que sigui un cop".

M'agradaria explicar una història, com ella, però quan deixes la teva ment lliure pot sortir-ne qualsevol cosa, i a mi em surt parlar del que faig. Tinc un blog, ho sabieu?

Crec que tots tenim problemes i cadascú es busca la seva puta pastilla o la puta teràpia per afrontar les situacions que ens desborden. Tinc una constant necessitat d'escriure, m'he enganxat a escriure, porto una setmana frenètica amb els dits i el cap. El que significa que hi deu haver molt més sobre el que no escric i que passa per dintre. A on van a parar les paraules que no s'utilitzen? A on van a parar els pensaments que no ens permetem ser conscients d'haver-los pensat?

Devem tenir com unes golfes al cervell, que deuen estar plenes de records, i plenes de merdes d'aquelles que dius "quan collons he tingut jo això a dintre meu?". Pensaments que són irreconeixibles per nosaltres. Perquè tenim tantes coses nostres de fa tants anys, tantes coses que venen d'altres persones, però si estan guardades a les golfes ens són pròpies, però les sentim extranyes.

Penso que improvitzar d'alguna manera, quan fas aquesta lliure associació, lliure redacció, és com passejar per aquestes golfes. En pot sortir qualsevol cosa.

Perquè quan improvitzem tot el que surt té molt a veure amb nosaltres, encara que nosaltres ens justifiquem dient "ho he fet sense pensar".