Obrir portes
Ara que veig els últims mesos de la meva vida amb perspectiva, i els últims passos que he avançat, em donc compte que no em sento bé i avanço enrere (si, avanço enrere), abans de fer l'última tirada.
La gent em deia que "tal i com era no estaria bé", "necessitava parlar", "no es pot ser com jo i estar bé", "és una façana". He intentat ser dèbil, i ho he estat, he intentat obrir-me i m'he obert. M'he sentit alleugerat, però no millor.
Vaig arribar a casa, vaig obrir l'ordinador i a l'instant se'm van obrir dos converses, als 5 minuts tenien la necessitat de treure merda amb mi. A la hora i mitja em van preguntar "però tu com estàs? que t'he parlat de tots els meus problemes però tu no m'has dit res". Jo? De PUTA MARE! I sincerament, estava de puta mare. Perquè sempre he estat el que he volgut ser, i sempre he estat fort amb el que he sigut. Què carai! Perquè he hagut de buscar coses en mi que no ho eren? Perquè he hagut de buscar debilitats que no tenia només per sentir-me més humà?
Em sento humà ajudant als altres, em sento humà escoltant, i em sento humà quan sóc important per algú. I penso que la gent que m'importa compta amb mi. I sóc el que sóc. Qualsevol canvi forçat en mi només m'ha portat a descontrolar-me i a tornar al que sempre he estat. Que parlo poc de mi? Mai ha estat un problema! És una actitud, ja no és ni una defensa per el que em puguin fer, és que demano ajuda quan la necessito, com ho he estat fent fins ara quan m'he volgut perdre i no trobava el camí a casa. Una façana? I una merda!
Aquests dies he obert noves portes. De fet les portes ja em sonaven, crec que ja les havia obert abans, i havia entrat als llocs que més em fascinaven. Qui consideri que ho feia per amagar-me, és que potser encara ha aprés poc de mi. Jo he dubtat de mi mateix i he tornat al mateix lloc on era, així que ja no dubto del que sóc. Més transparent que això no puc trobar res.
Obro una porta ja coneguda sense por. Estic on vull estar. Miro el que hi ha a dins, i tot em sembla conegut:
"Ja he tornat a casa. Sóc jo un altre cop"
Comentarios
"Qualsevol canvi forçat en mi només m'ha portat a descontrolar-me"... buah, jo no hauria descrit millor el q ens passa quan ens proposem anar en sentit contrari del q volem o som, per agradar més als altres.
Sigues tu mateix=)
Sóc el que sóc i sempre m'ha agradat així. I el canvi ha estat positiu, tinc entrades al blog per cada dia de la setmana. El cap torna a estar a on havia d'estar!
Gràcies a els dos, heu estat més necessaris del que us penseu, per arribar fins aquí. Petons!