Se ha desbocao la primavera...
Aquesta és la primera setmana de primavera, que la sang altera, i el sol no em mira.
I què cony vols que et digui? No puc pretendre que estigui tot l'any darrera meu. Per això estic jo, i per això tinc ulls i no el perdo de vista, perquè s'amagui on s'amagui qui busca un lloc on il·luminar-se sóc jo, i em deixo exposat per quan ell vulgui tocar-me. Però no n'espero res d'ell, perquè no espero que em marqui un camí en un moment d'inspiració divina, quan es doni compte de que estic en el mateix món que ell il·lumina.

Perquè si hi ha llum és perquè jo me l'he buscat.
Perquè m'invento la meva pròpia sort.
Perquè si existeix un destí, és perquè jo l'he escollit.
Comentarios