Amor de locos
Quan estàs ingressat en un hospital psiquiàtric, 24 hores amb altres malalts com tu, és normal que sorgeixin relacions de manera espontània. A vegades es veu un flirteig, i a vegades te'n adones quan ja ha començat. És normal, mesos i mesos amb les mateixes persones, sabent que a fora hi ha un món que no et respecte, un món que no es pot enamorar de tu, i t'acabes enamorant entre les persones que et consideren un igual, dintre el teu grup. La situació ho ajuda. Com el ric que no voldrà mai enamorar-se del pobre.I què? Ells ho viuen intensament, viuen un vincle fort, viuen la felicitat, i quan un dels dos marxa del centre i l'altre encara està ingressat, es poden venir a visitar.
I com és així: TANQUEU-ME! i TANQUEU-LA! Tanqueu-nos plegats! Perquè és l'única manera d'aconseguir un petò seu, perquè és l'única manera de fer possible el que és impossible.
(Possible exageració i dramatització)
Comentarios
com tan bé ho descriu Torcuato Luca de Tena a la seva novel·la excepcional, Los Renglones Torcidos de Dios.
Estic enamorat d'aquest llibre, ja em perdonaràs x fer-ne propaganda XD