Amor de mistos

I passejava per el carrera aquella preciosa cerilla, que tothom volia, la que brillava sempre. Quan passava per el costat tots els mistos quedàven bocabadats davant de tanta majestuositat. Els seus fòsfors éren únics i la seva fusta... com si hagués estat tallada per àngels!

La cerilla estava farta d'estar amb mistos d'un dia. Mai havia trobat el misto blau del qual li parlàven els seus pares sempre, que li havien promés que trobaria un dia i que es mereixia que s'hi volqués completament. Ella, més moderna va perdre la seva virginitat a la que es va despertar la seva sexualitat, com totes les cerilles d'ara, però mai havia perdut l'esperança de trobar aquell misto amb el que podria passar-hi la vida sencera.

El que la cerilla mai hagués endevinat, és que aquell dia en el que simplement anava a comprar el pa, un encenedor xocaria amb ella i la faria caure al terra, provocant una reacció de disculpa immediata per part de l'encenedor. Anava guarnit amb una jaqueta Clipper, i portava una roba a l'estil una mica Dandy. La primera impressió de la cerilla va ser de rebuig, però al veure com es va preocupar l'encenedor, i com va insistir a compensar-li amb un café si no tenia pressa, li va donar la oportunitat.
De seguida van connectar d'una manera brutal, com mai no havien connectat amb ningú. Entre ells tot era perfecte, tot i que cap dels dos s'atrevia a donar el pas. L'encenedor veia que tot i no ser el tipus d'objecte que havia pensat per estar tota la seva vida, ella era diferent. Per altra banda, la cerilla no es sentia molt atret per l'encenedor, però com ella no es feia expectatives de les coses, deixava que s'anés aclarint tot amb el temps.

Els amics i companys corresponents estaven en contra de la seva relació quan ho van fer oficial. A tots els encantava la parella que fèien, però tots sabien que un dia o altre passaria el que havia de passar, i entre un encenedor i una cerilla... el foc no és el millor aliat.

"M'és igual!" deia la cerilla "perquè si manifestant el meu amor per ell he de morir, vull que sigui així". Tot i la convicció de la cerilla en morir en els braços de l'encenedor, els passos que fèien en la seva relació eren lents, les primeres setmanes agafats de la mà, les segones abraçats, les terceres fent-se petons modestos i a les quartes setmanes ja començaven a mostrar símptomes de passió. Fins que un dia l'encenedor va dir "crec que ja toca, maca".

Tots dos sabien el destí que implicava els seus actes, i fins i tot en aquestes circumstàncies van decidir continuar. Es van estirar junts a la capsa, i quan anàven a començar...

"Nooo!" es va sentir de sota la capsa. I un misto atractiu va sortir, espantant a la parella, sorprenent-los (tot i que a l'encenedor més que a la cerilla) i va dir "estic enamorat de la cerilla, i portem mesos plegats mantenint relacions fosforals, no puc permetre que mori només per amor". Davant de la situació, la cerilla no va poder enganyar a l'encenedor i va explotar a plorar. L'encenedor indignat, sense poder comprendre la situació, veient com el seu mecanisme es feia bocins per una cerilla a la que ho hagués donat tot...

... es va encendre! I va començar a cremar-ho tot! La capsa, a la cerilla, al misto, i alguns objectes que hi havia pel voltant. Quan es va haver calmat i va veure al seu voltant tot de cendra, va donar-se compte de el que havia provocat, i de les conseqüències dels seus actes: tancat en un calaix per tota la vida. Ho havia perdut tot, els amics per no escoltar-los, la casa per cremar-la, i el que més estimava de tot, per matarla al no poder controlar les seves emocions.

Amb la situació desbordant la lògica habitual de l'encenedor, només va poder prendre una decisió... va deixar anar tot el seu gas fins que va caure desmaiat sobre les cendres del que havia estat el seu amor.