Hoy lloré...
Quan algú plora per tu et sents malament, et sents culpable, sents que fas plorar i patir a la gent, però hi ha decisions que prens que no tenen volta enrere. Decideixes el que és millor per tothom (o el que és més realista) i no ho pots canviar. Saps que les has de prendre i saps que a partir de llavors, cada cosa que visquis serà l'última vegada que la facis.
Ara sempre és l'últim cop que faig alguna cosa. I si a tu t'ha fet plorar, a mi em farà plorar més. I si a tu et preocupa a partir d'ara, a mi porta mesos preocupant-me, i fins que no s'acabi, i també un cop hagi acabat, seguirà fent-me patir.
No ha estat una decisió egoista, no ho he fet per mi. Si fos per mi em quedava. Però és que no puc, no és viable, i no m'agrada comprometre'm a mitges. Si hi sóc a mitges tampoc ocuparé el lloc que vull ocupar en vosaltres.
Voldries que no acabés mai, però hi ha un moment en què t'has de decidir, més tard o abans, i en el meu cas ha estat abans del que desitjava.
M'ha trencat el cor veure't i fer-te plorar perquè el que més estic desitjant és fer-vos riure, com sempre. Ensenyar-vos coses de la vida d'aquelles que no us expliquen i que tanta falta us fan, i que tant us agrada aprendre (que això és el que més m'agrada de vosaltres, les vostres ganes i la vostra passió en la vida). El que vull és riure aquests últims mesos, perquè vosaltres em feu feliç. Porto la teva goma per demostrar-ho.
Ara sempre és l'últim cop que faig alguna cosa. I si a tu t'ha fet plorar, a mi em farà plorar més. I si a tu et preocupa a partir d'ara, a mi porta mesos preocupant-me, i fins que no s'acabi, i també un cop hagi acabat, seguirà fent-me patir.
No ha estat una decisió egoista, no ho he fet per mi. Si fos per mi em quedava. Però és que no puc, no és viable, i no m'agrada comprometre'm a mitges. Si hi sóc a mitges tampoc ocuparé el lloc que vull ocupar en vosaltres.
Voldries que no acabés mai, però hi ha un moment en què t'has de decidir, més tard o abans, i en el meu cas ha estat abans del que desitjava.
M'ha trencat el cor veure't i fer-te plorar perquè el que més estic desitjant és fer-vos riure, com sempre. Ensenyar-vos coses de la vida d'aquelles que no us expliquen i que tanta falta us fan, i que tant us agrada aprendre (que això és el que més m'agrada de vosaltres, les vostres ganes i la vostra passió en la vida). El que vull és riure aquests últims mesos, perquè vosaltres em feu feliç. Porto la teva goma per demostrar-ho.
Sou la hòstia.
Hoy lloré, se me habrá metido un poco de arena, esto no es para mi...
Hoy lloré, se me habrá metido un poco de arena, esto no es para mi...
Comentarios
Camins que hem de fer sols.
Camins somnis i primeses.
Camins que ja no hi són.
Moli, ets una de les causes més grans que conec de fer riure, de forma més continuada i sense descans. Perquè a tu no et cansa fer-nos riure, a tu t'agrada fer-nos riure, que riguem, i t'encanta que et fem riure. El teu riure i el fer riure és natural, i això m'encanta i a tots els que t'envolten. Que sempre ens hagis eft riure tan, mai ha tret que sempre també ens emplenessis de coses meravelloses i que el teu carinyo sempre fos present.
Sé que la decisió és necessària, no et dic que no ho entengui, però això no treu que em sàpiga greu, i no saber ni imagnar com serà ara. Si no et veiem al cau, ja no et veurem. Però suposo que és del que en diuen "noves etapes" o "canvis necessaris". Jo sé que tu ho necessites, que ha de ser així, així que desitjo que et vagi molt bé només. Això si, farem que aquests últims mesos siguin innolvidables... com tu, que mai t'oblidaré. Tinc l'altra parella de la goma, i quan veigq ue en falta una, ja sé qui té l'altra.
Moltes gràcies per tot Moli, ets increïble.
I si et va trencar el cor que plorés, que també t'empleni, que per fer-me plorar voldrà dor, que m'has deixat una petjada molt marcada i significativa.
"Hoy lloré... pero me acordé de su sonrisa, y también recordé que nunca se marcharía"