5%

Crec que la majoria dels meus lectors formen part del nivell baix de la burgesia, uns escalons per sobre de la plebs. No dic sobre amb un to altiu, sinó estructuralment representat amb una piràmide.

Estem per sota també de l’alta burgesia, aquests que tenen peles, cada cop més peles.

Com a membres d’aquest grup socioeconòmic tots podem gaudir d’uns estudis universitaris (els faci o no, però que se’ls pugui permetre amb més o menys dificultat), tots podem gaudir d’un ordinador portàtil, d’un Ipod, roba del Zara, discoteques al cap de setmana, birres entre setmana, prostitutes per Nadal... lo típic.

No dic que ho hagueu de tenir tot, però que ens moguem en mateix gran gremi merdós.

Si teniu tanta sort com jo podreu disposar d’un ordinador portàtil

per els vostres estudis. Si teniu tanta sort com jo, aquest ordinador portàtil tindrà una bateria que encara funciona. Si teniu tanta sort com jo, la bateria encara dura prous hores com perquè puguis encara dir a tothom que disposes d’un ordinador portàtil.

Sovint, quan aquesta bateria ha estat utilitzada durant hores fa un avís: “et queden 20 minuts de bateria xato, ei, no per res, però que ho tinguis en compte”, i si tens tanta sort com jo fa un segon avís quan està a punt de morir, en el meu cas és el següent:

“Conecte el equipo o busque otra fuente de energía”

Otra fuente de energia? Què vols dir? El poso el sol amb plaques solars que tinc a la terrassa?, fem energia nuclear amb plutoni enriquit? El posem al buf de la tramuntana a veure si el ventilador gira? Hi fotem petroli paquistaní? Amb “butanu”?

Està molt bé el suggeriment però realment no hi ha gaires més alternatives.

Tot i que ben mirat, si posessin una d’aquelles plaquetes petites que posaven amb les calculadores Casio hi hauria la bateria suficient perquè s’acabés de descarregar la cançó tallada, els minuts que faltaven per acabar la pel·lícula, aquell “adéu” que no dona mai temps de dir.