Sang

Una gota regalimava lentament per els llavis, passejant-se per el llavi inferior fins a desembocar allà a la comissura dels llavis per anar circulant avall tot passant per la galta.

Aquest és el camí que ressegueix una gota de sang quan surt de la boca i estàs estirat al terra.

És el camí, el peregrinatge que segueix tot un afluent de sang desprès de veure el el primer valent regalí del brebatge vermell.

És el camí que segueix la sang quan estàs estirat al terra i no et pots moure, perquè tens un pulmò foradat. Hemiptisis es diu. Fins i tot en aquest moments el cervell troba les paraules adequades. I tot perquè ja sap que està perdut, que no serveix de res posar-se nerviòs, estressar-se, que l'adrenalina ja no serveix per fugir sinó per alleugerir el dolor. El cos i el cap ho tenen molt clar.

Quan tens un pulmó foradat per una bala, et surt sang per la boca, et surt sang per el pit, no et pots moure i no sents dolor, no cal que siguis una eminència per donar-te compte que queda molt poc perquè canviïs d'un barri al del costat.

Un formigueix a les mans, intento mirar-me-les i al moure el cap tota la sang que estava acumulada a la boca cau deixant una bassa al terra. Les mans encara responen, els dits es poden mig tancar.

Costa moure el coll, ja no s'aixeca, l'únic que es poden moure són els ulls, i en aquesta posició, l'únic que es veu és un cos inert, un cos mort.

Costa respirar, i cada estossec és un nou esquitx potent de sang disparada amb força cap enfora. Cada inspiració és un infern, cada expiració és un infern. "Perquè no m'ha fotut un tret al cervell?" et preguntes, "perquè aquesta agonia innecessària? Perquè deixar-me patint, perquè deixar-me mirant com desapareixo a poc a poc? Perquè un pulmò trinxat respira tanta estona?"

Penses en les pel·lícules de guerra, o de gàngsters quan un sol tret era suficient com per deixar-los morts al terra, i ràpidament es podia disparar cap a un altra cantó. Veus que en realitat de cada petit instant se'n podria fer un film sencer.

Cec, ja no es veu res, fosc, clar, una llum? Ningu crida perquè la vagi a buscar. Res és res, pau i silenci, ara ja sóc tot.

Llum pura que surt d'un cos vermell, caduc i fràgil