Whisky

"et farà pensar, conèixer i t'acabarà fent lliure"

Quasi havia oblidat el sabor que tenia quan es passeja pel meu paladar. Aquell gust lleuger a cereal combinat amb la fortor del seu alcohol que persisteix mentres fa el seu viatge per la gola fins a l'esfòfag.

Quasi havia oblidat que no cal fer gens d'esforç per empassar-lo, que no fa estossegar, ni venen ganes de treure'l, ni els seus glops són insuportables. Aquell whisky que saluda i diu "hola, bona nit" i se'n va a dormir al teu cervell mentre dona voltes per la sang.

Com podria una substància així, tant agraïda i educada voler fer-te mal? El mal el fa aquell home que del vici no es pot controlar. També aquell home que de la tristesa intenta ofegar-se amb whisky barat i mai ho aconsegueix, sempre acaba arribant primer a un lavabo brut d'un bar qualsevol i vomita tot allò que no pot empassar-se: la vida.

Aquell home que el barreja amb Cocacola i mata la seva essència. Aquell home que el beu sense pensar-lo, només per beure'l. El whisky és un bon amic, si el tractes amb el respecte que mereix.

"Buf, quin mal, quants graus té això?" 40, beu-ne 4 ampolles i mitja i dona una volta de 180 graus a la teva vida, mira cap a un nou costat, cap a un nou tu que et mirava mentres tu estaves d'esquenes. Tot allò que t'has perdut de tu mateix, tot allò que fas i no pots entendre perquè està just darrera teu, només has de tenir els pebrots de mirar cap a un altre costat.

Beu-ne 8 ampolles i dona una volta de 360 graus, torna al punt a on estaves, a l'orígen, aquell ventre de mare amb l'escalfor i la calidesa, delicadesa que ofereix una placenta.

Elixir per a les ànimes atormentades! Pòcima que calma al cavall irascible, que doma als cors desbocats i els frena de les seves passions. I quin és el resultat final? L'endemà i la ressaca.

La ressaca, la conseqüència negativa d'una nit de complicitat amb un got de vidre amb un líquid amb color mel, deixa un record, un forat al cervell que t'impedeix aixecar-te als matins, que t'impedeix de sentir cap soroll, un mal de cap que et demana a crits que agafis una pistola i el disparis.

Però és realment la conseqüència negativa?

La ressaca ofereix un moment únic, no és un càstig, que et fa replantejar tot el que has fet la nit anterior, tot allò que voldries fer les properes nits (o que voldries evitar). Un moment d'introspecció i de record de tot allò degradant que has fet abans de tumbar-te al llit com una marmota heroïnómana.

La ressaca et farà pensar, conèixer, i t'acabarà fent lliure.

Beure és un acte de destrucció de reconstrucció, però s'ha perdut tot el romanticisme per acabar transformant el significat del beure en desinhibir-se, lligar, follar-se a gatetes a qualsevol lloc del carrer, per atrevir-se a parlar, a ballar d'una manera patètica, a divertir-se, per fer-se fotos fent el cafre...

Beure, ara mateix és qualsevol cosa menys beure.

Comentarios

Soledad 6 ha dicho que…
No sé si será muy romántico pero lo mío era el vodka con naranja y después el Ricard.

Entradas populares de este blog

Al partir

Arden