Imán

Sóc un Imán, tinc magnetisme amb cert tipus de personatges extravagants, amb els alcohòlics, amb els yonkies, amb els sense sostre, amb els que tenen el cap una mica més cap enllà que no pas cap aquí, amb els abandonats amb els quals ningú parla.

No se si és la cara, si és que els miro i em miren i s'apropen, però per alguna inexplicable qüestió s'apropen, i la gent que passeja amb mi també se n'ha donat compte, a alguns se'ls ha transferit fins i tot la capacitat atractiva!

No és que em passi a diari, però setmanalment... si, setmanalment si, algunes setmanes m'és d'un. No se perquè tinc el bon vici d'alguns d'ells posar-los al blog, potser perquè em sorpren més el que em pugui dir algú així que no pas altres persones més "normals". Segurament perquè aquestes persones tenen molt a dir i molt poques orelles que ho escoltin.

Tot el contrari passa amb la resta del món, que tenen molt poc a dir i en canvi tenen centenars d'orelles per escoltar. A mi què més em dona què dirà l'Iniesta desprès d'un Barça - Madrid en el que queden 2 a 1? No obstant, milions de persones ho sabran, i si miro les notícies segur que ho veuré encara que no vulgui.

Aquests oblidats, lacres de la societat per molts, però persones per davant de tot que també tenen les seves necessitats emocionals i socials. Aquests oblidats que generen rebuig, repugnància i por s'obliden i s'ignoren per ignorància.

Prejudicis cap a una gent que saben (encara que no ho sembli) i tenen per explicar històries esgarrifoses d'una realitat tant propera a la nostra però en la que posem un mur que fa que sembli tant sols possibles a molts quílometres de nosalres.

L'últim que em vaig trobar (en el moment d'escriure l'entrada, me n'he trobat més últimament de personatges ultra entranyables) desprès d'explicar-me el seu historial de drogoadicció i de dir-me les mil vegades que havia intentat estudiar i que no havia pogut mai arribar a enlloc va dir "tu eres especial, lo noto".

"Porqué?"

"Tu puedes ser algo grande, no lo se porqué, es como una intuición, tengo un sexto sentido yo para las personas y nunca me equivoco, no te lo puedo explicar chaval pero ya lo verás".

I m'ho diu un boig drogoaddicte i no la gent normal, i mentrestant jo segueixo publicant en un blog de poca concurrència, poca trascendència i amb tendència a la desaparició. I jo i la gent encara es pregunta "i perquè els escoltes?"

No ho se... i si ens equivoquem nosaltres?